I Trobada

I Trobada d’estudi per a la preservació del patrimoni en pedra seca als Països Catalans. 
Manresa, 15 i 16 juny 2002

COMUNICACIONS PRESENTADES

– ALAY, Joan Carles; CARBAJALES, Maria: Efectivitat i efectisme en la protecció de la pedra seca

– ALOMAR, G.; Ferrer I.; Grimalt, M.; Reynés, A.; Rodriguez: El programa europeu PATTER. Una metodologia de la catalogació d’espais de marjades aplicades a l’entorn sudeuropeu

– BARCELÓ, Antoni; GRIMALT, Miquel; VIDAL, Miquel: Els avencs del Migjorn i Llevant de Mallorca. Una mostra singular d’enginyeria tradicional de pedra en sec amb funció hidrològica

– BERNAT, August; SOLER, Josep Mª: Proposta d’estudi tipològic de les construccions en pedra seca

– ESTEVE, Agustí: Campanya per a la recollida de signatures per a la preservació i rehabilitació de les cabanes de pedra seca

– FABREGA, Albert: La pedra en sec a la vinya de Súria

– MORENO, Mª Dolors; PERARNAU, Claudi: Restauracions i projectes: les barraques de vinya de Rellinars

– PLANS, Jaume: Conclusions: Trobada d’estudi per a la preservació del patrimoni en pedra seca als Països Catalans

– PREIXENS, Josep: Inventari de les cabanes de la comarca de les Garrigues

– REBES, Xavier: Una experiència de conservació i rehabilitació del patrimoni de la pedra en sec a la Fatarella: Projecte d’agricultura de muntanya, terra i pedra

– ROVIRAS, Antoni; MARGAL, Joan; MUNDET, Candi; PLANAS: Un projecte d’estudi del patrimoni cultural del massís del Montgrí: l’activitat tradicional de la muntanya (del segle XVII al XX)

– SOLER, Josep Mª: La rehabilitació de barraques al Bages, el treball de la D.O. Pla de Bages

– VALLS, Joan: Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar

CONCLUSIONS DE LA TROBADA

En la nostra societat actual és un fet real que hi ha un important retrocés de l’activitat agrícola. Aquest factor incideix en la desaparició dels camps de conreu i alhora dels testimonis emblemàtics de pedra seca que hi ha al llarg i ample de la nostra geografia. En aquest sentit, la recuperació de camps per plantar-hi vinya com per exemple està succeint a la comarca del Bages, o el projecte a petita escala de la Fatarella -on s’ha rehabilitat un espai delimitat tot tornant-li a donar vida respectant el medi-, són factors de sostenibilitat del territori a tenir en compte.

La continuïtat de l’activitat agrícola, ja sigui en els diferents conreus -vinya, olivera, ametller…- va estretament lligada a les tècniques de construcció de pedra seca, i per tant, s’ha de conscienciar a la gent i les institucions de què és necessari i vital ajudar a preservar l’activitat al camp.

El patrimoni en pedra seca s’ha de conservar, no només com a element artístic, sinó també com a element funcional perquè ajuda a la preservació del medi ambient, evitant l’erosió del terreny i, en casos d’incendi, els marges separen el terreny a mode de tallafocs. Sense oblidar la importància d’aquestes construccions com a canalitzadores i reguladores dels recursos hidrològics.

S’ha de potenciar la creació i difusió de noves rutes -a les ja existents de Súria, Rellinars i el massís del Montgrí-, per tal de donar a conèixer el medi i els elements característics que l’ocupen. Així, prenent com a base les construccions de pedra en sec, tenim des del propi medi natural i agrícola, fins a forns, pous, cisternes, corrals, etc…

També cal crear els mecanismes necessaris per tal que s’incideixi a les escoles, en l’educació dels infants de manera lúdica, tot creant tallers, exposicions, treballs de camp…, d’aquesta manera es pot acostar el medi ambient als més menuts.

L’experiència de rehabilitació de barraques presentada des de fa alguns anys des de la D.O. Pla de Bages com a un concurs, està donant ja els seus fruits, perquè no només incentiva econòmicament als propietaris, sinó que ajuda a la rehabilitació i al manteniment d’aquestes construccions i, a més, desperta l’interès de les administracions locals.

En un altre àmbit, el Patronat de Sant Galderic potencia una campanya per a la recollida de signatures, en la que es pretén conscienciar a la Generalitat de Catalunya, de la importància de les construccions d’arquitectura rural i es redacti una llei que mesuri les normes de conservació d’aquest patrimoni singular i s’eviti al màxim la seva destrucció.

La difusió escrita de treballs sobre la pedra seca els darrers deu anys i els diferents congressos celebrats -alguns de caire internacional, perquè els testimonis en pedra seca són propis de tota l’àrea mediterrània- a l’entorn del tema, certifica que hi ha un creixent interès i conscienciació sobre un patrimoni que s’ha de donar a conèixer per tal de preservar-lo.

En la Trobada d’Estudi de Manresa, membres de la Societat Catalana d’Arqueologia proposen que, d’acord amb el marc legislatiu vigent a Catalunya, l’eina bàsica factible de protecció del patrimoni de la pedra seca sigui la declaració d’aquest últim com a béns d’interès local: BCIL’S. Això requereix, però, realitzar-ne la catalogació i l’inventari de totes les construccions en pedra seca de cada municipi i presentar-la al respectiu Ajuntament. Un cop un bé cultural és declarat d’interès local el municipi n’ha de tenir cura i tampoc se’l pot malmetre o destruir de qualsevol forma.

Per últim, els organitzadors de la Trobada presenten una proposta per tal d’establir un mapa tipològic de les construccions en pedra seca, de les cabanes o barraques a nivell de tot Catalunya, ampliable als Països Catalans. Per això, cal determinar-ne un mostrari general d’alguns exemplars del màxim de municipis catalans realitzant una fitxa amb dades bàsiques. Això ha de significar un pas previ a la potenciació i al reconeixement legal d’aquestes construccions tant peculiars a casa nostre.En definitiva, les construccions de pedra seca a Catalunya han de considerar-se part integrant del patrimoni cultural històric, geogràfic i mediambiental propi català, amb una identitat pròpia. En aquest sentit s’haurien d’activar els mecanismes esmentats: difusió, restauració, conscienciació, sostenibiltiat, rendibilització, aplicació del marc de protecció legal adient a cada indret, per tal que les generacions presents i futures en puguin gaudir. Les accions que es facin a l’entorn del patrimoni de la pedra seca, però, han d’anar encaminades a les necessitats i les realitats de cada territori. Per això, en alguns casos cal potenciar i preservar l’agricultura o cal fer-ne la difusió escaient: programes, rutes, excursions…; cal catalogar i inventariar el llegat que ens han deixat els nostres avantpassats.