X Trobada (2019)

Vídeo promocional:

X Trobada Pedra Seca. El Pinós (Vinalopó mitjà, Alacant)

Es va fer els 18, 19 i 20 d’octubre.  

En una primera valoració cal remarcar l’excel·lent organització de l’Ajuntament del Pinós, així com la implicació de la població (treballs escolars i aparadors de botigues sobre elements de pedra seca). Es va fer a les modernes les instal·lacions de la Casa del vi i al Centre Cultural. També que, com algú va comentar en el torn d’intervencions final, que els participants (de Catalunya, Andorra, Mallorca i el País Valencià) havíem estat comunicant-nos perfectament en la llengua comuna. Com a dada curiosa, cal citar que una de les comunicacions era d’Almeria.

A més, s’ha d’esmentar la important participació de la Universitat d’Alacant, prenent el compromís de promocionar estudis sobre la pedra seca. També hi van assistir representants de Cultura de la Generalitat valenciana.

Els participants eren de molt diferents disciplines: professors d’Universitat, estudiosos de la pedra seca, alguns arqueòlegs i tècnics de turisme, arquitectes, treballadors de la pedra seca…   

Eixos  temàtics foren: 

Gestió patrimonial de la pedra seca: Experiències públiques i privades abans i després de la declaració de la UNESCO.

Construir en pedra seca avui. Ofici i alternatives d’ocupació: Experiències realitzades per a la recuperació de l’ofici, formació i sortides professionals de la tècnica de la pedra de seca. Noves construccions i restauració.

Pedra seca heretada: Estudis de patrimoni material i immaterial, conservació, eines innovadores…

El futur de la pedra seca: Posada en valor del patrimoni cultural: turisme, educació, medi ambient, agricultura…

Es van presentar 36 comunicacions. Hi van haver 80 inscripcions. Cal remarcar la presencia important de persones de Catalunya. Aquesta era una Trobada prou especial; per exemple, El Pinós està a 518 quilòmetres de Barcelona, és una població que limita amb Múrcia. Era un repte, tan anar tan lluny com ajudar a promocionar la pedra seca en aquelles terres.

Hi va haver visites a la enorme pedrera de marbre “crema marfil” (la més important d’Europa) i als molt interessants “cucos” (barraques) del paratge del Toscar, a la pedania de Lel. Aquesta última era una visita teatralitzada feta per l’artista local Natàlia Bravo; feu una descripció excel·lent d’aquelles construccions i del seu context social i històric.   

Als vespres del divendres i dissabte vam gaudir d’actuacions musicals. Del grup “Kantal” i dels músics locals Guillermo Mondejar i Luis Miguel Tormo; aquests darrers van fer música experimental amb sintetitzador, ampolles de vi i peces de marbre. Cal citar, que el vi i el marbre són les dues principals industries del Pinós.

Al diumenge al matí, després de la visita als “cucos” es va fer, al local social del Parc de Santa Catalina, una interesant taula rodona amb treballadors de la pedra seca (paredadors, margenadors i margers valencians, catalans i mallorquins). Diferents accepcions per la mateixa feina. La principal reivindicació fou la dignificació de l’ofici i la creació d’un gremi comú.

L’Institut Ramon Muntaner va prendre el relleu de la Trobada. La XI es farà els 15, 16 i 17 d’octubre de 2021 a Móra la Nova. En aquesta, per primer cop, un dels quatre blocs temàtics estarà dedicat a l’Arquitectura Tradicional,

Fins ara l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT) ha organitzat les Trobades de: Manresa (2002), Torruella de Montgrí (2004), Barcelona (2005), Sitges (2007), Mallorca (2009), Vilafranca del Maestrat (2011), Les Presses (2013), Calaceit (2015) i Pont de Vilomara / Mura / Talamanca (2017).

A l’arxiu annexat hi trobareu el dossier amb el resum de les Ponències i Comunicacions. Properament s’editaran en la seva totalitat.

Els “cucos” del Pinós (Vinalopó mitjà, Alacant)

Les barraques de pedra seca a Pinós reben el nom de “cucos”. Durant la X Trobada Pedra Seca vam poder visitar els del Paratge del Toscar, a la pedania de Lel.

Podeu trobar informació detallada sobre les construccions de pedra seca a Pinós a la “Revista del Vinalopó” núm. 21 (2018). Hi ha un extens “Dossier Pedra Seca” on,  a més, hi ha articles dedicats a Monòver, Novelda, Crevillent, el migjorn valencià i la zona del Carxe (indret del terme de Jumilla, Múrcia, on es parla el valencià).

Es pot descarregar (en “pdf”) aquesta revista al web de pedra seca de la Generalitat valenciana, a l’apartat “Publicacions”:

http://pedraseca.gva.es/va/publicacions

Els articles dedicats a Pinós són: “Inventario y recuperación de los cucos de Pinoso” de Juan Francisco Tenza Carrillo (pàg. 23) i “La pedra en sec, una nova oportunitat al municipi del Pinós” de Clara Isabel Pérez Pérez i Eva Jara Matea (pàg. 35).

Reproduïm el “resum” del primer: “En el término municipal de Pinoso (Alicante), existe un rico patrimonio de piedra seca, destacando las construcciones denominadas cucos. En este trabajo se realiza un resumen y análisis del inventario y de la labor de recuperación llevada a cabo en el último año en el que se han conseguido restaurar cuatro de ellos”.

Del segon: “Al terme municipal del Pinós es conserva una bona mostra d’arquitectura tradicional de pedra en sec. Cucos, ribes, elements hidràulics, evidencien la construcció del paisatge per generacions que van modelar les terres per a crear oportunitats de vida, adaptant-se a les condicions climatològiques i geològiques. Hui en dia aquest patrimoni immoble heretat, juntament amb l’immaterial, es presenten com una nova oportunitat de desenvolupament socioeconòmic al municipi, on la recuperació de l’ofici de riber, l’estudi i conservació mitjançant el turisme permeten la seua posada en valor des de diverses òptiques, oportunitat que l’Ajuntament del Pinós ha començat a fomentar”.

.

Per a més informació podeu accedir a la notícia 10 de l’APSAT.