95 – XI Trobada Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (Móra la Nova) – ASSOCIACIÓ PER LA PEDRA SECA I L’ARQUITECTURA TRADICIONAL (APSAT)

Aquesta XI Trobada ha estat coorganitzada per l’Institut Ramon Muntaner (IRMU) i l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT). S’ha fer del 5 al 7 de novembre de 2021 al Casal Municipal. Paral·lelament, a l’Ateneu Cultural, s’estava fent (des del 20 d’octubre i fins el 28 de novembre) l’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca Catalunya”, una mostra itinerant de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat de Catalunya i de l’APSAT.

En primer lloc cal agrair l’esforç organitzatiu de l’IRMU i concretament a la M. Carme Jiménez, la directora, i al Carles Barrull.

Hi ha hagut 125 inscripcions. S’han fet 3 sortides: vàrem visitar un forn d’oli de ginebre a Riba-roja, un anjub de nova construcció a la ruta de la Mina de la Torre de l’Espanyol de la muntanya de “lo Tormo” (alguns també van visitar el Centre d’Interpretació al bell mig del poble) i, finalment la visita a la Fundació el Solà i la finca dels Canyerets a La Fatarella.

A la nit del divendres hi va haver una mostra de documentals sobre pedra seca, en el marc de “11a Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic 2021”: “Fundació El Solà. Vintè aniversari: 1999-2019” (Fundació El Solà, 2019, 25 min.), “Tipus de construccions en pedra seca” (Institut d’Estudis Penedesencs, 2020, 12 min.), “Construccions de pedra seca: com protegir-les?” (Institut d’Estudis Penedesencs, 2020, 12 min.) i “La pedra seca a l’Anoia” (Institut d’Estudis Penedesencs, 2020, 14 min.).

A la nit del dissabte vàrem poder gaudir d’un concert de música amb Guillem Anguera + TXEK. La peculiaritat d’aquest conjunt tarragoní es que, entre d’altres, toquen amb una txalaparta de pedra. Fan música amb “pedres”. Aquesta ja era la tercera vegada que actuaven en algun esdeveniment de pedra seca. Primer fou a la IV Trobada, a Sitges (2007). La segona a l’Acte d’homenatge a la Pedra Seca com a conseqüència de la declaració, el 2018, de “l’Art de la pedra seca” Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO (Manresa, 2019).

En total s’han presentat 2 ponències, 26 comunicacions i s’han fet 2 taules rodones.

El divendres dia 5, a dos quarts de cinc de la tarda, es va fer la inauguració de la Trobada. Hi van participar, a més de Martí Rom (president de l’APSAT), Francesc Xavier Moliné (alcalde de Móra la Nova), Gemma Carim (presidenta del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre), Neus Sanromà (presidenta del CIS i del Consell Comarcal de la Terra Alta)i Victòria Almuni (directora dels Serveis Territorials de Cultura de les Terres de l’Ebre i vicepresidenta primera de l’IRMU).

La tarda del dia 5 va estar dedicada a l’Àmbit 1 (Patrimoni: catalogació, paisatge, conservació i llengua). Primer es va presentar la ponència “Valoració dels deu anys de la Wikipedra, resultats i reptes” a càrrec de Ramon Artigas(Drac Verd de Sitges / APSAT), Joan Maria Vives (APSAT) i Jordi Grau (Observatori del Paisatge de Catalunya).

A continuació, es varen presentar 16 comunicacions:

“De la memòria oral a l’anàlisi científic. La representació de les construccions de pedra en sec com una eina d’estudi i de catalogació”. Maria Segura, Anna Boyer i Ferran Modinos(Universitat Rovira i Virgili).

“Construcció dels pous de gel del Camp de Tarragona”. Sergio Coll Pla i Agustí Costa Jover (Universitat Rovira i Virgili).

“La pedra en sec: una eina de desenvolupament d’oportunitats en un entorn rural. Vint anys d’experiències de la Fundació el Solà”. Cèlia Mallafrè Balsells.

“Inventari de les construccions de pedra seca de Banyeres del Penedès (el Baix Penedès)”. Robert Rovira i Ferré (Drac Verd de Sitges).

“Inventari de les construccions de pedra seca de Bellvei (el Baix Penedès)”. Robert Rovira i Ferré (Drac Verd de Sitges).

“Catalogació, restauració i difusió del patrimoni de la pedra seca de Cunit (el Baix Penedès)”. Robert Rovira i Ferré (Drac Verd de Sitges).

“Problemàtica negativa de la pedra seca a L’Arboç”. Robert Rovira i Ferré (Drac Verd de Sitges).

“Resum històric sobre els tretze anys del Grup de Pedra Seca de Castellar del Vallès”. Joan Roura(Grup de Recerca de la Pedra Seca del Centre Excursionista de Castellar del Vallès).

“Les construccions ramaderes de l’entorn del Coll de la Creueta”. Joan Maria Vives i Teixidó(APSAT).

“Les estructures de pedra seca i la geologia del Penedès”. Montserrat Travé Vives i Abraham Guillén Villar (Institut d’Estudis Penedesencs).

“Arquitectura amb arquitectes o sense? La transformació del paisatge de la pedra en sec a la Terra Alta”. Jaume Plans i Maestra (historiador i gestor cultural de la UOC).

“Estudi sobre una cabana de volta a la Terra Alta. La cabana dels vint-i-dos dies”. Francesc Xavier Solé Borràs (Amics de l’Arquitectura Popular).

“Murs de pedra seca als baluards d’Alguaire, Viladesens, i Montblanc”. Magda Saura i Carulla (arquitecta i historiadora de l’art. Universitat Politècnica de Catalunya).

“La preservació de la pedra seca des del món local”. Maite Oliva Alsina(regidora de Cultura i Patrimoni de l’Ajuntament de Llers, l’Alt Empordà).

“El renaixement de la pedra seca a la Lorena”. Joan Lloret i Salvo(agent tècnic del Parc Natural Regional de Lorena).

“Biodiversitat i pedra seca. Hàbitat per a moltes espècies”. Marc Torrents (GEPEC-Ecologistes de Catalunya).

El matí del dissabte dia 6 va estar dedicada a l’Àmbit 2 (Educació formal i no formal). Hi va haver una Taula rodona sobre restauració i aprenentatge amb la participació de Roger Solé(Associació Gremi dels Margers de Catalunya), Francesc Xavier Solé(Amics de l’Arquitectura Popular) i Joan Roura (Grup Barracaire de Castellar del Vallès). Va moderar Ferran Bergonyó (Escola Orígens).

A continuació, es varen presentar 4 comunicacions:

“Pedra sobre pedra. Projecte educatiu sobre el patrimoni i la tècnica constructiva de la pedra en sec”. Cèlia Mallafrè Balsells.

“Entenem l’ESCOLA com un agent educatiu estretament vinculat amb l’entorn. Entenem l’ENTORN com el poble, les tradicions, la llengua, el país”. Cristina Alberich Guinjoan (Escola Mare de Déu de la Roca de Mont-roig del Camp, el Baix Camp).

“La maleta pedagògica i el circuit experiencial del Mas de Burot a Horta de Sant Joan”. Íngrid Bertomeu Cabrera (antropòloga. Ínclita Cultura).

“Els documentals com a eina de difusió”. Abraham Guillén Villar (Institut d’Estudis Penedesencs).

També una comunicació-pòster: “Pedra clau”. Patricia Aguiló Bestard(tècnica superior en Arts Plàstiques i Disseny en Joieria Artística, antropòloga i gemmòloga).

Després es va encetar a l’Àmbit 3 (Arquitectura Tradicional. Bones pràctiques d’intervenció) amb la ponència: “Aprendre de l’arquitectura anònima de les Gavarres” a càrrec d’Oriol Granyer (Consorci de les Gavarres), Olga Muñoz i Anna Teixidor (Associació GRETA).

A continuació, es varen presentar 4 comunicacions:

“El projecte Stonewalls For Life al Parc del Garraf”. Abraham Guillén i Montserrat Traver (Institut d’Estudis Penedesencs) i Emilio Valbuena(Diputació de Barcelona).

“El forns d’oli de ginebre en el paisatge”. Josep Alió Raduà(Amics de Riba-roja).

“Els forns d’oli de ginebre de Riba-roja d’Ebre: un pla estratègic per a la seva salvaguarda”. Maite Hernández Sahagún (antropòloga. Ínclita Cultura).

“Contribució al catàleg dels pous de gel de la demarcació de Tarragona”. Gener Aymamí (Institut d’Estudis Penedesencs).

“La guia per intervenir en el patrimoni arquitectònic del Parc Natural dels Ports”. Ana Ávila Aguilà (Parc Natural dels Ports).

Al diumenge al matí, primer, es va fer la cloenda de la Trobada a càrrec d’Esther Bargalló (vicepresidenta de l’APSAT) i M. Carme Jiménez (directora de l’IRMU). A continuació es va presentar:

L’edició de l’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya” que es farà el juny de 2022 a Perpinyà, a càrrec del seu coordinador Josep Maria Villena(Centre d’Estudis Cadaquesencs). Aquesta exposició es va inaugurar el novembre del 2019 a Torrebesses (Segrià). Des d’inicis del 2022 hi ha 2 còpies itinerant per Catalunya. En aquests moments està a Mont-roig del Camp i Móra la Nova; a continuació anirà a Vilafranca del Penedès i Girona. Està compromesa fins juliol del 2023, la qual cosa farà, per ara, que s’haurà exhibit a 40 indrets.

També es va presentar el llibre de la “X Trobada de pedra seca” celebrat al Pinós (Vinalopó mitjà, Alacant) l’octubre del 2019, a càrrec de Clara Isabel Pérez (Ajuntament del Pinós).

En paral·lel a la Llibreria El Núvol de Móra la Nova es feia una activitat adreçada al públic infantil: la presentació del conte “Xirolet o el beneit” (Ed. Fundació el Solà), a càrrec de Cèlia Mallafrè (Fundació el Solà).

Al Casal Municipal, continuava la jornada amb una Taula rodona de margers, amb: Gatano Blanch Gironès (La Fatarella), Albert Gavaldà (Tarragona), Víctor Mata (Begues) i Xavi Laporta (Alt Empordà). Va moderar Roger Solé (Associació Gremi dels Margers de Catalunya).

L’Institut Ramon Muntaner, M. Carme Jiménez, va donar el relleu de la Trobada al Centre d’Estudis Cadaquesencs (Josep Villena, Joan Ferré i Miquel Figueras), que la farà a l’octubre de 2023. Els hi fou lliurada una peça feta per Andrea Pedret, que havia estat seleccionada entre les que va presentar l’Escola municipal d’Arts plàstiques i disseny de Móra la Nova, acompanyada per la directora Rosa Pere.

Finalment, Josep Villena (Centre d’Estudis Cadaquesencs) va exposar les línies mestres del que serà la XII Trobada, que es farà l’octubre del 2023. Va acabar amb “us esperem a Cadaqués”.

Fins ara l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT) ha organitzat Trobades a: Manresa (2002), Torruella de Montgrí (2004), Barcelona (2005), Sitges (2007), Mallorca (2009), Vilafranca del Maestrat (2011), Les Presses (2013), Calaceit (2015), Pont de Vilomara / Mura / Talamanca (2017), El Pinós (2019) i aquesta darrera de Móra la Nova. Són ja 11 edicions.

Written by Marti Rom