A partir de les tecnologies de vídeo online i altres eines TIC, l’objectiu de MATRIX CULTURA 2050 a les TERRES DE L’EBRE: Els camins de l’aigua és mostrar el valor d’iniciatives artístiques, culturals i locals, en relació al “manteniment cultural del paisatge” des de les seves pràctiques i coneixements. Aquest projecte ha estat subvencionat amb suport econòmic del Projecte NextGeneration.
Impulsat per l’associació Livemedia per a les Arts i Cultures en Xarxa, MATRIX CULTURA 2050 és un projecte operatiu des del 2020 a diferents comarques de Catalunya que advoca per “la cultura com a matriu de sostenibilitat” amb la mirada adreçada al territori com a paisatge cultural.
A les Terres de l’Ebre, en cooperació amb el Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre, Fundació El Solà (Terra Alta) i Territori Inhòspit (Baix Ebre), Els camins de l’aigua es refereix al riu Ebre com a eix vertebrador, i al recurs de l’aigua com a força i element que defineix el paisatge.
Des del maig fins a finals de juliol, el programa desplega la creació d’una sèrie d’esdeveniments en directe o “live online” com a “transmissió d’entorns i paisatges culturals” amb les entitats participants i actors locals a cada municipi (accessibles a https://twitter.com/livemedia i els comptes de twitter de les institucions col·laboradores). Es prossegueix amb la publicació d’escrits i l’edició de les seqüències audiovisuals (en aquesta mateixa plataforma), amb una reflexió expandida en base a les iniciatives locals existents i la seva contribució a la sostenibilitat cultural del paisatge i del territori. Fins a la META VOLANT el 14 de juliol a Vinebre, una trobada oberta per posar en comú totes les experiències, reforçar la xarxa de treball i projectar el teixit cultural de les Terres de l’Ebre.
A la TERRA ALTA treballem a: Gandesa, Corbera d’Ebre, La Fatarella; a la RIBERA D’EBRE: Riba-roja d’Ebre, Flix, Ascó, Vinebre, La Torre de l’Espanyol, Miravet, Tivissa, EMD La Serra d’Almos; al BAIX EBRE: Tivenys.
MATRIX CULTURA 2050 A LES TERRES DE L’EBRE té el suport del Departament de Cultura-Next Generation Catalunya, IRMU i CERE. Amb la col·laboració d’ajuntaments i consells comarcals de la Terra Alta, la Ribera d’Ebre i el Baix Ebre, i Arxiu Comarcal de la Ribera d’Ebre.
PROGRAMA D’ACTUACIONS I TRANSMISSIONS DE MATRIX CULTURA 2050 A LES TERRES DE L’EBRE
TIVENYS
VIVÈNCIES DEL PAISATGE RURAL A TIVENYS: DE COCONS, AMAGATALLS I GRANERES
Un recorregut per la partida Coll de Garrofer de Tivenys al Baix Ebre i la finca de Busans, per mostrar la recuperació de l’arquitectura tradicional del paisatge que es relaciona amb l’emmagatzematge de l’aigua i el treball de la terra. Compartim memòries i vivències de l’entorn amb històries de cocons, amagatalls i graneres, cançons i danses.
Coordinat amb El Centre d’Estudis Territori Inhòspit i Ajuntament de Tivenys.
Amb: Sisco Besalduch Piñol i Javier Mauri Marqués (Centre d’Estudis Territori Inhòspit); els veins i veïnes de Tivenys: Juan José Curto (pagès), Rosita Piñol (pagesa), Gerardo Martí (maquetes i miniatures); Antoni López (arquitecte, COAC), Francesc Ventura (antropòleg); els músics, cantants i balladors de jota tortosina: Gemma Curto (dansadora, castanyoles, pandereta), Miquel-Àngel Flores (ballador, castanyoles, cantant), Eladi Galbe (guitarra i cantant), Sergi Masip (guitarró i cantant, Espai So – Ebrefolk).
ALTRES POBLACIONS QUE PARTICIPEN AL PROJECTE.
FLIX
A LA COLÒNIA FÀBRICA DE FLIX: INDUSTRIALITZACIÓ, CULTURA I PAISATGE
Un recorregut per l’antiga colònia de l’electroquímica de Flix amb el tema del riu Ebre lligat a la indústria i l’impacte social i cultural que va suposar l’establiment de la fàbrica a Flix al 1897. Lligat amb l’actual problemàtica de la desindustrialització a Ribera d’Ebre i la necessitat d’inferir relacions i sinèrgies entre cultura i paisatge.
TIVISSA
TARDET ALS ANTICS RENTADORS DE TIVISSA: LA PARAULA DITA I COMPARTIDA
Una trobada als històrics rentadors de la Sèquia del Camí aTivissa, sobre usos locals de les paraules i la diversitat dels parlars a les Terres del’Ebre. La paraula com arxiu de memòria. La relació entre la diversitat lingüística, els modes de vida i els coneixements de la natura.
FLIX
UN RECORREGUT PEL MEANDRE DEL RIU EBRE A FLIX
Un recorregut pel meandre de Flix que acull en el seu centre el nucli de la població. Diferents emplaçaments ens permeten apropar-nos a la realitat i la cultura del riu des de diferents aspectes: la navegabilitat, la industrialització (la presa, la central hidroelèctrica), el paisatge de bosc de ribera als Xops com a part de la Reserva Natural de Sebes, el pas de barca accionat elèctricament.
ASCÓ
CAMINS D’AIGUA, CAMINS DE SIRGA: PER L’EBRE A BORD DEL LLAÜT LO ROGET
Una navegació a bord del llaüt lo Roget sortint de l’embarcador d’Ascó fins al Pas de l’Ase. En una mateixa visió el Castell templer i la torre nuclear d’Ascó, una obertura de temes prenent com a fil conductor: l’Ebre com a artèria de comunicació. A partir d’aquí: els usos tradicionals del riu en la memòria viva dels seus pobladors, la navegabilitat, la significació de les diferents eres de la industrialització, les cultures del riu i el propi ecosistema fluvial.
GANDESA
LA CULTURA DEL VI, PAISATGE I INTERVENCIONS POÈTIQUES
Des de les vinyes del Celler Bàrbara Forés coneixem les pràctiques agroecològiques que promouen la biodiversitat i uns valors vers l’ecosistema mostrant la dimensió cultural de l’ecosistema agrícola i “com els sistemes agrícoles vius no poden existir sense les seves cultures associades”. Amb intervencions poètiques per profunditzar en la consciència del paisatge.
MIRAVET
MIRAVET I EL PAS DE BARCA AL RIU EBRE (AQUÍ HI HA UN CARONTE…)
Ens ubiquem al pas de barca de Miravet, mostrant la tasca de l’únic transbordador a l’Ebre que funciona sense motor amb la mateixa força del corrent de l’aigua. Ens referim al pes històric del riu Ebre per a la cultura, l’economia i la societat al seu pas per aquest territori, al costat de la tasca de custòdia d’aquest entorn fluvial on s’ubica l’únic delta interior de l’Ebre. I el Caronte com a metàfora de la nostra contemporaneïtat, amb històries reals de l’antic barquer… i altres imaginades.
VINEBRE
META VOLANT Matrix Cultura 2050 a Terres de l’Ebre
Trobada dels participants de les tres comarques (entitats, actors culturals, ajuntaments i institucions de Terra Alta, Ribera d’Ebre i Baix Ebre), oberta a altres agents i entitats, amb presentació de les activitats realitzades. Activitat que propicia una dinàmica de transferència de pràctiques i coneixements, en una estratègia de projectar el treball i enfortir la xarxa territorial.
EMD LA SERRA D’ALMOS – TIVISSA
RITMES DE LA NATURA: EL SABER FENOLÒGIC A LA SERRA D’ALMOS
Des del 1971 Josep Borrell ha recollit les dades climàtiques i fenològiques de la seva població i entorn, la Serra d’Almos. Ara Ismael Bentieb pren el relleu. La fenologia estudia les relacions entre els factors clmàtics i les manifestacions estacionals o periòdiques del essers vius, vegetals o animals. Per això ens està donant claus importants per analitzar l’impacte del canvi climàtic en el cicle vegetal i com afecta les espècies vegetals i animals.
CORBERA D’EBRE
L’ABECEDARI DE LA LLIBERTAT 1995-2023: MEMÒRIA, ART I PAISATGE AL POBLE VELL DE CORBERA
Caminem ad libitum pel Poble Vell de Corbera d’Ebre (destruït pels bombardejos durant la Batalla de l’Ebre al 1938) contemplant les obres creades de l’Abecedari de la Llibertat, amb una reflexió poètica de la nostra contemporaneïtat en l’acumulació dels temps al paisatge.
RIBA-ROJA D’EBRE
INTERVENCIONS ARTS I ENTORNS
Investir el paisatge de cultura a partir d’intervencions artístiques realitzades a Riba-roja d’Ebre.
.
.
