VIII Trobada d’estudi per a la preservació del patrimoni en pedra seca Calaceit 15-17 maig 2015
Aquest esdeveniment forma part de les Trobades bianuals en defensa del patrimoni en pedra seca que te com a finalitat difondre i donar a conèixer l’immens patrimoni immoble que gaudeixen les terres de parla catalana. I cada vegada les Trobades es realitzen en diferents indrets, facilitant l’intercanvi, el coneixement i fent possible l’acostament geogràfic i cultural. Aquestes estan promogudes per la Coordinadora d’Entitats per la Pedra Seca, un grup multidisciplinari sense ànim de lucre que aplega entitats, associacions i col·lectius de caire divers amb l’objectiu de difondre, coordinar, intercanviar i vetllar pel patrimoni cultural de la pedra seca català.
Aquesta VIII Trobada es durà a terme a Calaceit (Matarranya) es troba situat a la província de Terol, entre les confluències dels rius Matarranya i Algars. El seu conjunt urbà és un dels millors conservats de la comarca. En la seva bellesa arquitectònica es fonen el característic color daurat de la pedra i el rogenc de les teulades de les cases.
Objectius
Donar continuïtat a les trobades organitzades per la Coordinadora d’Entitats per a la Preservació del Patrimoni de la Pedra Seca als Països Catalans.
Posar el valor el Patrimoni de la Pedra Seca a la comarca històrica del Matarranya.
Crear un espai de comunicació per aprofundir en el coneixement d’aquest patrimoni a les terres de parla catalana i afavorir l’intercanvi d’experiències sobre la seva protecció.
Consolidar una dinàmica de treball que pugui ser útil i pugui tenir continuïtat en properes trobades.
Adreçat a Estudiosos, científics i comunitat universitària que treballin en projectes de recerca, que tenen com a camp d’acció les construccions de pedra seca i vulguin comunicar o divulgar les seves dades.
Educadors, intèrprets i guies de zones, on hi hagi arquitectura en pedra seca i la incorporin en les seves activitats.
Professors que en els seus currículums incorporin les construccions en pedra seca.
Professionals i empreses que es dediquen a la conservació del patrimoni cultural.
Estudiants d’arquitectura, història, geografia, turisme i altres matèries relacionades amb la gestió del paisatge i el territori. Professionals que treballen en el camp del patrimoni cultural i natural.
Eixos temàtics
Vocabulari i toponímia
Aquesta tradició constructiva ancestral, arrelada plenament a la nostra cultura i a moltes altres esdevé, també, una font important d’informació lingüística relaciona directament o indirecta amb la pedra seca. Amb la voluntat de recollir la diversitat i, a la vegada, la semblança en aquells aspectes lingüístics relacionats amb la pedra seca s’estableix aquest àmbit, que permetrà recollir elements de vocabulari o toponímia vinculats directament amb la tècnica de la pedra seca.
Catalogació
És molta la gent preocupada per la catalogació d’un patrimoni tant rellevant com són les construccions de pedra seca a les terres de parla catalana. La importància de catalogar aquestes construccions no és només tenir-ne un inventari, sinó que ha de permetre valorar aquest patrimoni i facilitar l’elaboració d’unes pautes per a la seva protecció, conservació i restauració.
Biodiversitat i paisatge
L’arquitectura tradicional de la pedra seca està present en els paisatges rurals d’arreu del Països Catalans. Tanmateix, aquest patrimoni està immers en una greu dinàmica de degradació, causada per l’abandó progressiu de l’activitat agrícola i ramadera i la consegüent penetració del bosc, producte de creixements urbanístics que no han pres en consideració l’interès de conservar aquest patrimoni. Per sort, apareixen interessants experiència de valorització d’aquest paisatges rurals que mantenen viva l’esperança de conservar-los.
Característiques constructives
L’arquitectura tradicional de la pedra seca és resultat de les característiques del lloc i del material existent a l’abast per fer les construccions. Aquests configuren la tècnica constructiva i les tipologies desenvolupades adaptant-les als usos que es volen destinar.
Cal conèixer-les d’una manera científica per recuperar espai en l’arquitectura d’avui i per projectar-les al futur dins de l’ensenyament reglat.
Aquesta ha estat l’única Trobada on no s’han publicat les ponències i comunicacions.
A continuació reproduïm les que hem aconseguit localitzar:
.
“Per un recull del lèxic de la pedra seca” de Jordi Grau i Anna Jiménez (Observatori del Paisatge de Catalunya), Joaquim Monturiol, Eloi Domínguez i Anna Guix (filòlegs)
“Inventari de les construccions de pedra seca (i altres elements) del passat agrícola del Turó de l’Escletxa” de Joan M. Vives i Teixidó
“Cinc barraques de Mont-roig: Bé cultural d’interès nacional” d’Esther Bargalló i Martí Rom
“Què va ser primer la cabana de pastor o la cabana de pagès? Sobre els orígens de l’Arquitectura Tradicional en pedra seca als països catalans” de Jaume Plans
“Com es deforma i es trenca un mur o conclusions d’un petit assaig de baix pressupost” de Carles Blasco
“Breu visió del comportament estructural” d’Oriol Palou
“WIKIPEDRA: més d’11.000 barraques inventariades” del Drac Verd de Sitges i l’Observatori del paisatge
