Reproduïm el text de Feliu Sirvent dedicat al marger Roger Solé publicat al web “Viure als Pirineus” (31 d’agost de 2023):
.
ROGER SOLÉ: “FER PARET DE PEDRA SECA ÉS UNA FEINA DURA, PERÒ ENGANXA MOLT I DONA BON ROTLLO”
Roger Solé Coromina (Vic, 1974). Marger. Membre fundador de ‘La Feixa Pedra Seca’ i també fundador del Gremi de Margers de Catalunya. Els dies 6, 7 i 8 de setembre ensenyarà l’art de construir i conservar parets de pedra seca en un taller del cicle ‘Tastet d’Oficis’ que impulsa la Fundació Planes Corts a Estamariu.
Ets marger i mestre de la pedra seca…
Marger és la paraula catalana que defineix l’ofici, enlloc més no en tenen cap de tan concreta com la tenim nosaltres. A França en diuen artesà de la pedra seca. Em considero marger professional o artesà de la pedra seca.
Regirar rocs és més que una passió?
Diria que sí perquè aquesta és una feina dura, però que enganxa molt. Cadascú ho fa a la seva manera, però la gent que ens dediquem a això ens ho mirem amb passió i des d’un vessant una mica artístic. Mentre treballes estàs creant una obra que va evolucionant. Dona bon rotllo i enganxa molt.
Cada tipus de pedra comporta un estil i una manera de construir?
Segons la pedra que utilitzes, la construcció canvia. Les pedres planes, com ara els gresos, es col·loquen horitzontalment i imposen una mica aquesta manera de fer. Per contra, les calcàries, arrodonides i tretes de la pedrera o de la terra, són el que en diem opus incertum, és a dir, no segueix una estructura constructiva, cada pedra és diferent, mai fas la mateixa paret. La duresa de la pedra també exigeix de picar-la amb eines de tall, simplement amb el martell o bé gairebé ni tocar-la.
Existeixen construccions típicament pirinenques, però no hi ha una manera pirinenca de construir amb pedra seca.
Què es pot arribar a construir?
El ventall constructiu és gairebé inacabable perquè si ho mires bé, des d’una piràmide fins a una simple barraca, tot és pedra seca. Entremig, a casa nostra podem construir molts marges de contenció i a Anglaterra majoritàriament marges de partió que separen propietats. A Menorca és ple de parets de partió de doble cara o parets de tancament de finques i no abunden els marges o parets de contenció, al contrari que a Mallorca, on tot són marges de terrassa per al cultiu. Tenim els camins empedrats, que també són de la família de la pedra seca. Barraques i cases fetes íntegrament en pedra seca. El ventall pot ser il·limitat, ara bé, el model d’avui dia no va cap aquí, es vol una construcció ràpida i senzilla.
Existeix una manera pirinenca de construir amb pedra seca?
Existeixen construccions típicament pirinenques, però no hi ha una manera pirinenca de construir amb pedra seca. Al Pirineu hi podem trobar carboneres, orris, les barraques d’alta muntanya que no tenen coberta de pedra sinó que és vegetal… A la manera de fer no li veig diferència, més enllà que potser al Pirineu els pagesos no picaven massa la pedra, com tampoc no ho feien a la Serra de Prades o al Priorat. A l’alta muntanya, en comptes de fer una barraca volta de canó o volta de pedra, es prioritzava el material que tenien més a l’abast: la fusta, la coberta vegetal i la pedra poc tocada. Poques parets treballades trobarem al Pirineu. En canvi, a les terres baixes, a la vinya i a l’olivera s’ha treballat més la pedra.
El ventall constructiu és gairebé inacabable perquè si ho mires bé, des d’una piràmide fins a una simple barraca, tot és pedra seca.
En què consistirà el taller que faràs a Estamariu?
M’agradaria fer una introducció teòrica, a través d’un PowerPoint, mostrant dibuixos de la tècnica i encetar una mica de debat amb els assistents. Després vindrà la part pràctica, anirem al tros i construirem una paret de contenció des de baix. Excavarem manualment el fonament i construirem la paret des de zero fins allà on arribem. Del que es tracta és que els participants en el taller vegin la tècnica que fem servir els margers professionals que és, com si diguéssim, una tècnica més evolucionada. Ja no es tracta de posar una pedra damunt de l’altra i que s’aguanti, sinó d’encaixar-ne totes les pedres, les de davant i les de dins, i que el nostre mur i el marge siguin dues coses independents, que han de tenir una inclinació de base, etc. Es tracta que vagin veient la tècnica més depurada.
Es gasten milions en enquitranar carreteres i fer-ne el manteniment, però crec que caldria que la Generalitat destinés una petita part del seu pressupost a restaurar el patrimoni agrícola, públic i privat
Formar-se com a marger pot ser una manera de dinamitzar el món rural?
Els margers som molt pocs i els pagesos també. Abans la majoria dels marges els feien els mateixos pagesos. Potser a la vinya sí que hi podria haver lloc per a la sortida professional de margers. Allà hi ha cellers ben disposats a vendre l’ampolla de vi una mica més cara amb la idea d’incorporar el valor afegit de les terrasses. Aquesta dinamització del món rural hauria d’anar lligada a la presència de gent i de pagesos en el territori.
La pedra seca és un patrimoni ocult entre el paisatge…
Moltes vegades és ocult perquè no es veu i altres ho és per desconeixement. Quan la gent el descobreix, passa de ser ocult a ser visible i aleshores es veu pedra seca a tot arreu. Es gasten milions en enquitranar carreteres i fer-ne el manteniment, però crec que caldria que la Generalitat destinés una petita part del seu pressupost a restaurar el patrimoni agrícola, públic i privat. Amb un cost ridícul es faria una gran feina per al conjunt del món rural. El pagès podria cobrar durant tres mesos l’any per fer ressorgir el paisatge ocult de la pedra seca. Penso que aquesta sí que seria una bona manera de dinamitzar el món rural.
A part de tota la feina de restaurar patrimoni, el futur de la pedra seca també passa per incorporar-la, com una tècnica més, dins del camp de l’arquitectura.
Podria ser una proposta a plantejar seriosament…
Ho crec fermament. A cada comarca hi podria haver dues o tres persones que treballessin durant uns mesos aquest patrimoni de la pedra seca tan rellevant. Algunes vegades treballo al Pirineu arreglant parets que cauen perquè s’han abandonat tant els camins que creixen avellaners per tot arreu i ho rebenten tot. Quan s’asseca, l’avellaner cau i la paret va al darrere.
En els darrers 25 anys hem vist un renaixement de l’interès per aquest tipus d’arquitectura…
Sobretot els últims deu anys i especialment des del 2018, quan la pedra seca va ser inclosa en la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial per a la UNESCO. Això va fer que l’Administració es veiés d’alguna manera obligada a impulsar algunes accions. Això s’ha traduït en el fet que abans els margers pràcticament no treballàvem per l’administració i ara la major part de la feina són encàrrecs públics. Ara hi ha més gent interessada en aquest sistema constructiu, es fan més cursos i tallers i s’està creant un mercat. Però encara falta molt en tots els aspectes i els francesos ens porten molt avantatge. A part de tota la feina de restaurar patrimoni, el futur de la pedra seca també passa per incorporar-la, com una tècnica més, dins del camp de l’arquitectura.
.
Veure el web de l’ “Associació Gremi dels Margers de Catalunya”:
.
.
