Aquesta XII Trobada ha estat coorganitzada per l’Ajuntament de Cadaqués i l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT). S’ha fet del 19 al 22 d’octubre de 2023, principalment, al Teatre Art i Joia. Paral·lelament s’han desenvolupat altres actes i activitats. Web: https://cadaques.cat/cultura/pedra-seca/
En primer lloc cal agrair l’esforç organitzatiu de l’Ajuntament de Cadaqués i concretament a Mercè Donat i Joan Ferrer, aquest darrer membre de l’APSAT.
Els assistents a la Trobada varen rebre un curiós penjoll de pedra de Cadaqués fet per Joan Ferrer. El llibre “Cadaqués” de Josep Pla en una nova edició del 2023 (Brau Edicions); la primera edició fou del 1947. I una ampolleta d’oli de Cadaqués.
La Trobada va començar el dijous dia 19 amb una sèrie d’activitats, entre d’altres:
Exposició “Passanelles” de Toni Gironès, a la Societat l’Amistat. A Cadaqués anomenen passanelles a les pedres de pissarra planeres que sovint són utilitzades per llençar-les amb força a la superfície de la mar esperant que facin un bon nombre de rebots. Partint d’aquest joc Toni Gironès ha dissenyat una performance on el darrer punt que toca l’aigua abans d’enfonsar-se defineix una nota en una mena de pentagrama imaginari. El conjunt de tots aquests punts poden definir una certa composició musical. Des del 1996 fins el 2023 s’han fet 22 edicions. La darrera el dissabte 21 d’octubre en el marc de la Trobada. Vegeu: https://tonigirones.com/proyecto/pasanelles/
Exposició de fotografies “El punt de no retorn. Protegim sa pedra seca: un patrimoni d’incalculable valor” dels “Amics de la Natura de Cadaqués”, a l’Ermita de Sant Baldiri. En aquesta exposició es pretén conscienciar dels perills de menystenir les construccions de pedra seca, fonamentalment els murs del voltant dels camins o carrers. Diuen: “preservar no destruir”. Vegeu: https://amicsnaturacadaques.com/
Visita a la Casa Dalí de Port Lligat.
Exposició de fotografies “La pedra seca a ses construccions agrícoles de Cap de Creus de Josep Ignasi Oms, a la Societat l’Amistat.
Conferència “Paisatge humà a Cap de Creus seguint l’evolució vitivinícola” de Josep Ignasi Oms, a la Societat l’Amistat.
Conferència “Origen i datació del patrimoni de pedra seca de Cap de Creus” d’Arnal Plujà, a la Societat l’Amistat.
El divendres dia 20 al matí:
Inauguració de la rehabilitació des Corral d’en Morell. En antic corral de bestiar a l’inici de la carretera del Cap de Creus s’ha rehabilitat perquè sigui un futur centre d’interpretació de la pedra seca. Un projecte de l’arquitecta Anna López.
A continuació al corral de la Gala (carrer Solitari núm. 13), un antic corral de cabres que Salvador Dalí va comprar el 1953 per que fos un indret d’intimitat per Gala i que també va acollir algunes performances del propi Dalí. Vegeu el text de Marc Arnal:
S’hi van fer un conjunt d’activitats:
“Es ventres de la pedra”, instal·lació i acció de Rosa Tharrats i Gabriel Ventura en col·laboració des paretaires de Cadaqués.
“Tornaveu” Alicia Casadesús.
Presentació de la reedició del llibre “Josep Pla i ses parets seques de Cadaqués” per Joan Sala, editor de Comanegra.
Conferència “De la pedra al buit. L’univers subtil en l’obra de la Fina Miralles” de Maria Creus.
Conferència “La casa de l’escultor Corberó, un projecte no realitzat de Peter Harnden i Lanfranco Bombelli” de Marc Arnal.
Fragment del film “Biblioteca de pedra seca” de Joan Vall Karsunke.
Intervenció “Rocs & Rock”, poemes de Vicenç Altaió.
“Els miracles del Mestre Cabestany” curtmetratge de Rosa Tharrats i Gabriel Ventura.
Sobre aquestes activitats podeu consultar:
En aquest Corral de la Gala vàrem fer un dinar a peu dret.
A les 3 de la tarda del divendres dia 20 va començar la presentació de ponències i comunicacions dels 3 Àmbits de que constava la “XII Trobada de Pedra Seca i Arquitectura Tradicional dels Territoris de Parla Catalana”: “Patrimoni: catalogació, paisatge, conservació i llengua”, “Educació formal i no formal” i “Arquitectura tradicional”. Els dos darrers es van desenvolupar el dissabte dia 21 al matí i a la tarda. Totes aquestes activitats es varen fer al Teatre Art i Joia.
Així doncs, el divendres a les 3 de la tarda es va iniciar amb l’acte d’obertura amb els parlaments de l’alcaldessa de Cadaqués Pia Serinyana, del director dels Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat a Girona Josep Calatayud i del president de l’APSAT Martí Rom.
Aquest darrer va aprofitar per explicar que l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT) estava formada per 35 entitats i 13 persones. També que en els darrers anys la Generalitat a declarat “Bé Cultural d’Interès Nacional (Zona d’interès etnològic)” a tres conjunts de pedra seca: 5 Barraques de Mont-roig del Camp (2016), Les tines de les valls del Montcau (2018) i les Construccions d’abastament d’aigua de Torrebesses (2019).
Finalment va fer un resum de la itinerància de l’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya” que organitza la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT). Es va inaugurar el novembre del 2019 a Torrebesses (Segrià). Des de l’abril del 2022 hi ha 2 còpies itinerant per Catalunya. Fins el moment actual, mitjans d’octubre de 2023, s’ha fet a 50 poblacions. Fins gairebé al final de 2024 s’haurà exhibit a 63 poblacions. Amb dades de les 48 primeres poblacions hi ha passat 29.388 visitants, amb una mitjana de 612 per població. Seran 5 anys d’itinerància.
Àmbit 1. “Patrimoni: catalogació, paisatge, conservació i llengua”:
Ponència “La península del cap de Creus, una topografia en el temps” de Toni Gironès.
“Comunicacions”:
“Datació barraques de pedra” de Joan Maria Vives Teixidó.
“Resum barraques restaurades i recuperades durant 12 anys de Wikipedra” de Ramon Artigas.
“El patrimoni hidràulic de la pedra seca del Pedemont de l’Albera” de Carles Mestre.
“Inventari pedra seca a Verdera” de J. M. Najes.
“Criteris per la redacció de projectes de reconstrucció en pedra seca” de Vicenç Armangué.
“Tanques de pedra seca” de David Tibau.
“Paraulari de la pedra seca a l’Alt Empordà” de Jaume Plans Maestra i Montse Mas Bonastre.
“Paisatges de pedra seca a Sant Feliu de Llobregat” de J. Amigó Barbeta, J. Jiménez Zamora i J. Requena.
“Avaluació dels efectes paisatgístics a través de les terrasses de pedra seca de l’Alta vall de Muga: perspectives ambientals i patrimonials transfrontereres” de Morag Imogen Simpson-Mowday.
“Estudi sobre la pedra seca al municipi de Tarragona” d’Antoni Salvador
“La pallissa: un mot, dues construccions” de Montserrat Traver i Abraham Guillén.
“El diàleg entre la pedra seca i el paisatge: la vegetació com a eina en l’estudi de les construccions” de Montserrat Traver i Abraham Guillén.
A continuació es va fer la Taula rodona amb margers (dits paretaires a l’Empordà). Hi varen intervenir: Roger Solé (de l’Associació Gremi Margers de Catalunya), Ivana Ponsoda (arquitecta i paredadora del País Valencià) i, per videoconferència, Lluc Mir (marger de Mallorca). També Albert Gavaldà (de l’Associació Gremi Margers de Catalunya) va fer la presentació d’un calendari del 2024.
Els principals temes que varen tractar foren: la creació de l’Associació Gremi Margers de Catalunya (AGMC) i l’habilitació de la titulació francesa (ABPS: “Association des Artisans Bâtisseurs en Pierre Sèche”), altres possibilitats d’acreditació (Formació Professional), aconseguir la vida laboral més curta doncs a certa edat potser no es tingui la capacitat de continuar treballant la pedra seca, els cursos que fa l’AGMC de 140 hores per un màxim de 12 alumnes… Vegeu: https://www.margersdecatalunya.com/
El divendres es va acabar, a la nit, amb un concert a l’església de Cadaqués: Cant de Quers i d’orgue. Més una acurada descripció del retaule barroc a càrrec del mossèn.
El dissabte al matí, a les 9, va continuar la Trobada amb l’Àmbit 2. “Educació formal i no formal”:
Ponència “Identitat, patrimoni, participació i ciutadania” d’Itziar González.
“Comunicacions”:
“Estudi de diferents tipologies de construccions de pedra seca al municipi de Pont de Vilomara” de Pere Trapé.
“Pedra seca al Cap de Creus” de Narcís Vilà.
“Processos de valorització de la pedra seca com a patrimoni cultural immaterial” de Jordi Montlló, Saida Palou i Antoni Rojas.
“Tot un món de pedra seca” de Càndid Miró.
“Associació Pedra Seca Garraf” de Jacquie Mc Loughlin. La va presentar Ramon Artigas.
“Pràctica artística aplicada a la pedra seca” de Víctor Mata.
“La pallissa com exemple de transformació de l’economia al Penedès” de Montserrat Traver i Abraham Guillén.
“Necessitat d’una estratègia coordinada de país per al manteniment i posada en valor de la pedra seca, tal com tenen altres territoris” de Maite Oliva.
“Paper dels ajuntaments centrant-nos en el cas de l’Ajuntament de Llers, especialment en relació a les accions que poden ser replicables des d’altres ajuntaments per esdevenir significatius a nivell de territori” de Maite Oliva.
“PECT que desenvolupa el CCAE com a paraigua de cinc municipis que tenen en comú el paisatge de la Garriga (Avinyonet de Puigventós, Biure, Llers, Pont de Molins i Vilanant) amb un objectiu clau: la creació d’un nou recurs turístic basat en la valorització de la pedra seca i la seva tècnica” de Mònica Llobet.
“Sa pedra seca a les escoles” de Roger Solé.
“Observar, divulgar, transmetre” de J. M. Millán.
En aquest mateix Teatre Art i Joia, al jardí adjacent, vàrem fer un dinar a peu dret.
El dissabte a les 3 de la tarda va continuar la Trobada amb l’Àmbit 3. “Arquitectura tradicional”:
Ponència “Reflexions tot fent treball de camp de l’arquitectura tradicional a Cap de Creus” d’Olga Muñoz i Marta Puiguriguer (GRETA).
“Comunicacions”:
“La volta de canó a l’arquitectura tradicional. Les cabanes de volta de la Fatarella, Terra Alta” de Celia Mallafré.
“Digitalització del patrimoni industrial. Registre i anàlisi dels forns d’oli de ginebre a Riba-Roja d’Ebre” de Celia Mallafre.
“La xarxa de drenatge de les closes a Sant Climent ses Sebes” de Carles Mestre.
“Biodiversitat: La clau de volta a la pedra seca” de Marc Franch.
“Tècniques tradicionals contemporànies” d’Oriol Roselló.
“Actuacions amb pedra seca Oficina Tècnica de Collserola” de Pep Baró Puigvert.
“Rehabilitació i recuperació del patrimoni en pedra seca i búnquers al castell de la Trinitat de Roses” de J. M. Fortià i Raimon Bustos.
“Habitar, una mirada al sentit de l’arquitectura” de Toni Gironès.
“La importància de la pedra seca en l’agricultura arbustiva al cap de Creus” de Josep Ignasi Oms.
“L’arquitecte Jujol i la pedra seca” d’Antoni Salvador.
“Comparativa de residus generats per una barraca del Delta de l’Ebre i per un habitatge de formigó armat” de Sergio Coll, Manel Fernández i Jaume Roset.
“Relació de l’arquitectura moderna i la vernacular” de Marc Arnal.
“Dissenyant el futur de l’arquitectura sostenible en paisatge de pedra seca” de Diego San Juan.
Al acabar, al “Jardí des tarongers”, a tocar del Teatre Art i Joia, hi va haver un concert de Joan Bramon i un tast de vins.
Resum:
En total s’han presentat 3 ponències, 37 comunicacions (12, 12 i 13 segons els àmbits) i s’ha fet 1 taula rodona (dels margers). Aquestes ponències i comunicacions seran properament publicades en un llibre; com s’ha anat fent en les anteriors “Trobades”.
S’han fet 111 inscripcions.
La XII Trobada es va acabar el diumenge al matí. Al Teatre Art i Joia, a dos quarts de deu, es va iniciar amb el lliurament del “Premi Pedra Seca 2023” als “Amics de l’Arquitectura Popular”. Ramon Artigas, membre de la Junta de l’APSAT, el va lliurar a Jaume Pedrós president d’aquella entitat.
Mercè Donat (Ajuntament de Cadaqués) va introduir a Esther Bargalló, vicepresidenta de l’APSAT, per presentar la nova seu de la Trobada el 2025. Com a representant de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural va assistir Rosa Canela.
Núria Duran (regidora de Cultura de Cadaqués) més Mercè Donat i Joan Ferrer van fer el traspàs al Govern d’Andorra representat per Cinta Pujal (Cap de l’Àrea de Patrimoni Cultural) i Lídia Torres (Tècnica d’aquesta Àrea). En aquest cas, van lliurar un “petit doll” amb el seu cabàs típic. El doll el duien les dones al cap, caragolat amb un drap, per anar a buscar aigua a la font.
Si voleu fer un tast de la pedra seca a Andorra:
A continuació, Mario Urrea va presentar la quarta edició de la “Setmana de la Pedra Seca” (2023) que es farà entre el 24 de novembre i el 3 de desembre. Les dues darreres edicions ho organitza “l’Associació micro pobles de Catalunya” (https://www.micropobles.cat/). Les dues primeres Adrinoc. Web de la Setmana:
https://www.setmanapedraseca.cat/
Mario Urrea va començar explicant que “l’Associació micro pobles de Catalunya” representa a Catalunya un 51% del territori amb un 3% de població. El primer any que es va fer la “Setmana de la Pedra Seca”, el 2020, hi van participar 80 poblacions. El 2021, foren 114. El 2022 van pujar a 121. Per ara (22 d’octubre) ja hi ha 123 poblacions, de les quals 20 hi participen per primer cop. N’hi ha de Catalunya, País Valencià i les Illes.
Després es va projectar el documental “Esberlada” sobre els paretaires de Cadaqués.
Finalment es va fer la cloenda de la Trobada. Hi van participar Pia Serinyana (alcaldessa de Cadaqués), Núria Duran (regidora de Cultura) i Josep Maria Fortià (membre de la junta de l’APSAT).
Després ens vàrem traslladar al Corral del Morell on es va fer una demostració del treball de paretaires de Cadaqués.
A continuació vàrem fer una visita al xalet dit “Ses Vistes”, a Port Lligat, a càrrec de l’arquitecte Ferran Torrent. En aquest bell indret vàrem fer el dinar de comiat.
Fins ara s’han organitzat Trobades a: Manresa (2002), Torruella de Montgrí (2004), Barcelona (2005), Sitges (2007), Mallorca (2009), Vilafranca del Maestrat (2011), Les Presses (2013), Calaceit (2015), Pont de Vilomara / Mura / Talamanca (2017), El Pinós (2019), Móra la Nova (2021) i aquesta de Cadaqués (2023). Són ja 12 edicions.
.
.
.
,
