Us expliquem en aquest text una experiència on els alumnes de l’escola primària coneixen probablement per primera vegada la pedra seca, aquesta tècnica ancestral. Aquesta intervenció fou a l’escola pública de Ripollet (Vallès Occidental), els Pinetons.
Vam fer portar unes deu tones de pedra calcària de Calaf, que és molt plana i bona per paredar sense haver de picar-la gaire. Es tractava de fer una actuació dins del marc d’unes jornades de “Land Art” organitzades per l’escola i que combina diferents construccions, diferents materials i diferents tècniques constructives aptes perquè els alumnes de primària ho puguin fer. Es tracta de deixar una obra de manera permanent amb un ús concret. Per això vam dissenyar un banc de pedra seca en forma de ferradura amb una obertura per entrar dins. Serviria com a àgora, punt de reunió en aquesta zona del pati de l’escola, just a la sortida de l’edifici. Aquesta activitat es va dividir amb dues jornades, a la primera bàsicament es va construir gran part de la base de pedra i la segona jornada es va complementar la bancada amb un trenat de vímet entre pals clavats de castanyer. Aquest trenat faria de “paret” per recolzar l’esquena en seure al banc.
Es va organitzar l’activitat del primer dia de manera que tots els alumnes de pràcticament tots els cursos (exceptuant els més petits) passessin per aquell punt en torns de mitja hora per classe a partir de les nou del matí i fins les cinc de la tarda parant només a l’hora del dinar. Els alumnes més grans entrarien primer per a posar les pedres més pesades dels fonaments, i al final entrarien els alumnes més petits per poder treballar amb pedres una mica més petites. De la manera més ordenada possible tots els alumnes van poder col·locar algunes pedres a la paret de la bancada circular. Aquesta té unes dimensions d’aproximadament 50 cm d’ample i també d’alçada, i un perímetre d’aproximadament 14 metres. Per coronament es va posar una llosa plana una mica més gran.
Abans de començar a cada grup es feia una petita explicació d’aquesta tècnica i de com havien d’agafar les pedres, com havien de posar-les. Sota la supervisió del marger professional i formador, i amb l’ajuda d’un mestre de l’escola van anar passant tots els grups. La mestra de cada classe també ajudava a l’hora d’organitzar una mica l’activitat.
Malgrat la pluja contínua de tot el dia i el mal temps, l’activitat no es va parar i sota unes carpes vam poder fer tot el banc circular. Els alumnes van quedar ben enfangats, bruts i molls però podem assegurar que van gaudir moltíssim. Quan els pares van arribar a les cinc i els van veure ben bruts i molls, però tan contents, van estar igualment satisfets que haguessin fet aquella obra tan maca. En resum no hi ha haver protestes parentals… i fins i tots molts pares es van interessar en l’obra feta i com ho havíem aconseguit.
Durant la segona jornada es va acabar de coronar el banc mentre es feia la paret de castanyer i vímet. Aquí ja van poder intervenir els més petits posant pedres petitetes i també trenant el vímet. Finalment l’obra va quedar ben acabada i tots els alumnes de l’escola van poder tocar la pedra.
Aquesta activitat senzilla serveix per introduir aquesta artesania a l’escola des de ben petits, i malgrat les tones de pedra descarregades, el resultat demostra que amb una mica d’esforç es pot fer una bona pràctica on els alumnes de les escoles poden tocar la pedra, col·locar-la i acabar un projecte sense haver de lamentar danys.
Avui en dia, on la tecnologia està per tot arreu i sembla com si les feines del futur només hagin de ser relacionades amb els ordinadors i robots, tenir l’oportunitat de mostrar la tècnica artesanal de la pedra seca a l’escola és una cosa important, no només per la pedra seca en si, sinó globalment per mostrar l’artesania als alumnes, que vegin que hi ha una altra manera de viure i possiblement de guanyar-se la vida, i que no tot passa per les noves tecnologies.
Aprofitant que la pedra seca està declarada patrimoni immaterial de la UNESCO des del 2018 hem d’intentar que aquesta entri a les escoles perquè futures generacions s’interessin per les tècniques constructives ancestrals. S’ha d’aprofitar la pedra seca per igualment posar en valor altres tècniques constructives, i com a exemple l’obra feta a Ripollet on es va combinar la pedra seca amb una mica de cistelleria, donant doncs una visió diferent i segurament desconeguda pels alumnes de l’escola que ara coneixen que existeixen persones que treballen amb les seves mans i fan obres que perduren amb el temps, com ells mateixos han pogut comprovar.
I lligant aquesta actuació a Ripollet amb la XII Trobada de pedra seca dels Països Catalans a Cadaqués, el 16 de novembre, també s’ha fet una activitat semblant a l’Escola de Cadaqués amb tots els alumnes de l’escola. En aquest cas, fou una bancada amb forma de ferradura, i un coronament de llosa plana que quedarà permanentment en un espai dels terrenys de l’escola, perquè els alumnes, aquests ja més familiaritzats amb la pedra seca, ja que forma part del seu paisatge diari, puguin potser per primera vegada construir amb les seves mans una obra amb pedra seca. Es va utilitzat pedra licorella de la zona per a poder fer tota l’activitat.
Hem promogut darrerament la construcció d’unes peces d’un material molt lleuger que imiten en forma i color les pedres de diferents tipologies i litologies i que poden servir per a fer sessions d’ensenyança d’aquesta tècnica dins de les aules, i d’aquesta manera les “pedres” es poden transportar fàcilment en caixes de cartró cap a dins l’aula i allà construir parets reals amb peces que imiten les pedres però amb tots els mòduls de diferents mides i formes que necessitem en la tècnica constructiva de la pedra seca.
Aquesta activitat ja fa molts anys que va entrar a les escoles angleses de la mà de la DSWA i permet que els nens més petits i també els grans juguin a construir amb pedra seca sense haver de patir lesions ni mal d’esquena. Una bona opció per introduir el coneixement de la tècnica a l’escola sense haver de transportar tones de pedres pesades amb camions amb els maldecaps que això suposa.
Roger Solé Coromina (lafeixapedraseca.com)
.
.
.
.
