El dissabte 8 de juny a la finca l’Obaga de l’Agneta, al barri dels Comtals de Manresa, organitzat pel Departament de Cultura, amb la col·laboració de l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT) i l’Ajuntament de Manresa, s’ha fet un acte per celebrar que el 28 de novembre de 2018 la UNESCO ha declarat l'”Art de la pedra seca: coneixements i tècniques” Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.
L‘acte començava a les 9 del matí amb la construcció d’un marge de pedra seca, fet per Roger Solé. A les 11 h. s’iniciava l’acte institucional. Van parlar l’alcalde en funcions de Manresa Valentí Junyent Torras i la consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya Mariàngela Vilallonga Vives.
Martí Rom, president de l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional, va fer una exposició històrica sobre l’estudi de la pedra seca a Catalunya: el treball de l’arquitecte reusenc Joan Rubió Bellver el 1914, la descripció de Josep Pla sobre “les parets seques” en el llibre “Cadaqués” del 1947, els estudis de Ramon Violant Simorra (a mitjans del anys cinquanta del segle passat), sobre el Pla de Bages i sobre el Baix Camp, i el primer treball específic sobre un municipi que van fer Salvador i Maria Lluïsa Vilaseca sobre Mont-roig del Camp (el van presentar a “X Congreso Nacional de Arqueología” a Maó).
Va comentar el paper rellevant de la semestral “Revista Pedra Seca”, que des del 2000 ha publicat 38 números; i el seu “Full informatiu”, mensual, que des del 2001 ja porta fets 158 números.
També que l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional ha organitzat nou “Trobades de Pedra Seca”: Manresa (2002), Torruella de Montgrí (2004), Barcelona (2005), Sitges (2007), Mallorca (2009), Vilafranca del Maestrat (2011), Les Presses (2013), Calaceit (2015) i Pont de Vilomara / Mura / Talamanca (2017). A l’octubre (2019) es farà la dècima edició a El Pinós (Alacant).
També va fer esment que la base de dades Wikipedra (http://wikipedra.catpaisatge.net/), creada el 2011, gestionada per l’Observatori del Paisatge de Catalunya amb la col·laboració del grup Drac Verd de Sitges i moltes altres persones, té enregistrades més de 21.000 construccions.
I, finalment, que fou Lluis Puig, ara a l’exili, com a director general de Cultura Popular, qui va donar un important reconeixement a la pedra seca amb la catalogació com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), en la categoria de Zona d’Interès Etnològic, a cinc barraques de Mont-roig el 2016. El 2018, ho van ser tretze construccions de les valls del Montcau, del Bages. Ara, al 2019, s’ha iniciat l’expedient d’un conjunt de construccions de pedra seca per a l’abastament i explotació de l’aigua a Torrebesses, al Segrià.
L’acte continuà amb l’homenatge a set precursors de la pedra seca a Catalunya: Ramon Artigas Ibañez, August Bernat Constantí, Josep Gironès Descarrega, Jaume Plans Maestra, Fèlix Martín Vilaseca, Xavier Rebés d’Areny-Plandolit i Josep Maria Soler Bonet. A cadascun d’aquests l’introduïa una persona també estudiosa de la pedra seca: Martí Rom, Esther Bargalló, Joan Roura, Antoni Martí, Vicent Lloscos, Carles Blasco i J.M. Villena.
En aquest acte també va actuar el grup musical “Guillem Anguera i Txek”, que van tocar varies peces musicals, entre d’altres instruments, amb una txalaparta de pedra. Era música feta amb pedres per un acte d’homenatge a la pedra seca.
Roger Solé
Roger Solé, M.A. Blasco, Mariàngela Vilallonga i Valentí Junyent 
Mariàngela Vilallonga Vives
Martí Rom 
Mariàngela Vilallonga i Ramon Artigas
August Bernat i Esther Bargalló 
Josep Gironès i Joan Roura
Jaume Plans i Antoni Martí 
Vicent Loscos
Xavier Rebés i Carles Blasco 
Josep Maria Soler i J.M. Villena
Guillem Anguera i Txek 
