Un dels actes de la XI Trobada Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional fou la presentació, per part de Clara Isabel Pérez, del llibre que recull les ponències i comunicacions de l’anterior Trobada, la que es va fer al Pinós (Vinalopó mitjà, Alacant), del 18 al 20 d’octubre de 2019.
El llibre ha sigut editat per l’Ajuntament del Pinós, amb la col·laboració de la Generalitat Valenciana, l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT) i de FedinesPV. Recull les 35 ponències i comunicacions, a més de la informació dels 6 pòsters presentats. Consta de 319 pàgines.
Es composa de les següents parts:
BLOC 1: “Gestió patrimonial de la pedra seca: Experiències públiques i privades abans i després de la declaració de la UNESCO”.
“La candidatura multinacional a la Llista representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat: La tècnica constructiva tradicional de la Pedra Seca”. Francisco Javier Martín Noguera i José Antonio López Mira.
“El Programa Primera Pedra al Principat d´Andorra”. David Mas Canalís i Lidia Torres.
“Recerca, catalogació i restauració del Patrimoni de pedra seca a Castellar del Vallés”. Jaume Gual Bacardit
“El paisaje humanizado de la piedra en seco de Vilafranca”. Guillem Monferrer Milian.
BLOC 2: “Construir en pedra seca hui. Ofici i alternatives d’ocupació. Experiències realitzades per a la recuperació de l’ofici, formació i eixides professionals de la tècnica de la pedra seca. Noves construccions i restauració”.
“La tècnica de construcció en pedra seca com un recurs per a potenciar l’activitat econòmica i l’ocupació”. Ivana Ponsoda Revert.
“Recuperación de los cucos de Pinoso desde una perspectiva no profesional”. Juan Francisco Tenza Carrillo.
“Com alçar un marge de pedra en sec”. Juan Bautista Montagut Tomás.
“Construir en pedra seca avui: ofici i alternatives de treball”. Miquel Figueras Xuclà.
“El pes de la pedra seca traspassa fronteres”. Vicente Santosjuanes Estornell i Ricardo Estornell Canet.
“Margers professionals, construcció de pedra seca contemporània.” Roger Solé Coromina i Lluc Mir Anguera.
BLOC 3: “Pedra seca heretada. Estudis de patrimoni material i immaterial, conservació, eines innovadores…”.
“Una lectura transversal del estudio de las construcciones en piedra seca: arqueología, arquitectura, patrimonio histórico y cultural”. Yolanda Spairani, Sonia Gutiérrez Lloret i Carolina Domenech Belda.
“La pedra seca al Penedès”. Abraham Guillén Villar.
“Pedra seca en el desenvolupament preindustrial de les comarques de Tarragona”. Sergi Coll Pla, Herminia Domenech Martorell, Agustí Costa Jover i Cèlia Mallafrè Balsells.
“Recuperación de las alineaciones de muros o ventisqueros en piedra seca de la Carrasqueta vinculados al Pou del Surdo (Xixona, Alicante)”. José Ramón Ortega Pérez, Jaime M. Giner Martínez i Marco Aurelio Esquembre Bebia.
“Aproximació a les jaces o pletes del vessant sud del Carlit”. Joan M. Vives i Teixidó.
“Els cocons de Tivenys. Registre d´elements de pedra en sec per mitjà de la tècnica de la fotogrametria”. Cèlia Mallafrè Balsells, Agustí Costa Jover i Sergio Coll Pla.
“Las eras monumentales de Cortes de Pallás: romper la roca para labrar la tierra”. Sara Soriano Giménez, Carmen Cárcel García i Álvaro Ibáñez Solaz.
“La pedra seca, el patrimoni i el seu entorn al Fondó de les Neus”. Ramón Santonja Alarcón.
“Vuit Anys de la Wikipedra, l´inventari col·laboratiu de la pedra seca”. Ramón Artigas i Jordi Grau.
“La Sierra de Bateig. La piedra seca al servicio de las canteras y la agricultura”. Gabriel Segura Herrero i Francisco F. Tordera Guarinos.
“La cantera de piedra seca del Tite (Elda-Alacant). La interpretación histórica de un paisaje”. Gabriel Segura Herrero i Francisco F. Tordera Guarinos.
“Aplicación de drones y técnicas de ortofotografía a la piedra seca”. Concepción Ruiz Rubio i Víctor Saiz Moro.
“Els Anjubs de la Torre de l´Espanyol”. Eva Artal, Teresa Castelló, Maria Montané, Mercé Veà i Joaquim Jornet.
BLOC 4: “El futur de la pedra seca. Revaloració del patrimoni cultural: turisme, educació, medi ambient, agricultura…”.
“El patrimonio heredado de piedra seca como argumento para el desarrollo turístico”. Rosario Navalón García.
“Población innovadora y cocreadora en la gestión del paisaje de terrazas agrícolas; propuestas del municipio de Carrícola (Valencia)”. Sabina Asins-Velis
“La pedra seca a l’escola”. Casimir Romero i Garcia
“Proposta didàctica. La pedra en sec a l´interior de Castelló”. Vanesa Marín Palomo
“La piedra en seco en el contexto académico de la arquitectura”. Agustí Costa Jover, Sergio Coll Pla i Cèlia Mallafrè Balsells.
“Quan el futur passa per les arrels. Proposta didàctica sobre patrimoni en pedra seca a les comarques meridionals del País Valencià”. Antonia M. Perea López i Immaculada Garrigós i Albert
“Guia didàctica de Castellar del Vallès”. Joan Roura Umbert.
“Pedra seca, normalització i regulació tècnica”. Ignasi Falomir Palau.
“El desmantelamiento de las terrazas de piedra seca como desafío ambiental”. Pablo Giménez Font, Juan Antonio Marco Molina, , Ascensión Padilla Blanco i Ángel Sánchez Pardo.
“Optimització del finançament per a revalorar el patrimoni de pedra seca i altres tècniques constructives tradicionals: el cas del Grup d’Acció Local Rural Muntanya d´Alacant”. Joaquín Panella Piera i Gonzalo Estela Pastor.
“La piedra seca en la Sierra de Filabres. Estado de la cuestión, turismo y desarrollo”. Juan Antonio Muñoz Muñoz, Francisco Majuelos Martínez, Francisco Checa Olmos i Ángeles Arjona Garrido.
“Tornar a fer calç”. Pere Rodríguez Soriano.
PÒSTERS
“Fuentes documentales para la puesta en valor del patrimonio de la piedra seca: El paisaje aterrazado de la colonia agrícola de la Sierra de Salinas (Villena, Alicante, España). Ascensión Padilla Blanco, Juan Antonio Marco Molina, Pablo Giménez Font y Ángel Sánchez Pardo.
“La Wikipedra en dades”. Ramón Artigas, Anna Jiménez i Jordi Grau.
“Catalogación y estudio de arquitecturas de piedra seca de Riba-Roja de Turia. El dibujo como herramienta de catalogación, análisis y puesta en valor”. Alejandro Martínez del Rio.
“Nuevas aportaciones para el Patrimonio Inmaterial de la Piedra Seca (Jumilla-Murcia)”. Cayetano Herrero González.
“El conjunto de piedra seca de los parajes de Catxares-Pedrera-Cañaeta del municipio de Monóvar”. Francisco F. Tordera Guarinos, Gabriel Segura Herrero y Francisco José Palomares Alfonso.
“Els anjubs de la Torre de l’Espanyol. Construccions de pedra seca del paisatge agrari de secà”. Eva Artal, Teresa Castelló, María Montané, Mercé Vea i Joaquim Jornet.
TAULA RODONA: La dignificació d’un ofici ancestral en vies de desaparició. Casimir Romero i Garcia
A l’arxiu annexat, com a mostra, hi ha una de les comunicacions: “Guia didàctica de Castellar del Vallès” de Joan Roura Umbert.
Addenda:
Per a comprar aquest llibre poseu-vos en contacte amb:
Clara Isabel Pérez
.
