L’exposició “Dues pedres. Paisatges persistents”, curiós títol on no s’esmenta la “pedra seca”, es va inaugurar el 19 de desembre de 2023 i es podrà visitar fins el 2 de juny de 2024, al Palau Robert (Barcelona).
Del text de promoció:
És la nova proposta expositiva de Palau Robert, una iniciativa de la Direcció General de Difusió. Compta amb la col·laboració de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural i és produïda per l’Observatori del Paisatge de Catalunya per encàrrec de Palau Robert. Comissariada pel director de l’Observatori, Pere Sala i Martí, i per Jordi Grau, Joan Reguant i Joan Nogué, la museografia és de Queralt Suau i el disseny gràfic, d’Opisso Studio.
1- L’art de la pedra seca fou inscrit a la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco el 28 de novembre de 2018. Catalunya va formar part, des del primer moment, de l’equip transnacional redactor de la candidatura; no en va, el Mediterrani en general i Catalunya en particular, és una de les zones més riques del món en construccions de pedra seca.
2- La pedra seca no representa només un dels trets més característics dels nostres paisatges i un llegat patrimonial extraordinari, sinó que és, sobretot, una autèntica font d’inspiració i un contenidor excepcional d’aquells valors que tant ens hauran de servir per fer front als desafiaments del món actual.
3- La tècnica de la pedra seca és un exemple de sostenibilitat amb múltiples possibilitats constructives de present i de futur, viables i compatibles amb la lluita contra el canvi climàtic.
4- Estan apareixent moltes iniciatives de revitalització del món rural que afavoreixen la recuperació dels paisatges de la pedra seca.
La major part dels paisatges rurals catalans estan afaiçonats per la pedra seca. La pedra seca és una tècnica mil·lenària i universal que ha bastit milers i milers de quilòmetres de parets i de construccions aixecades per dones i homes anònims, de tipologia, dimensions i usos molt variats, que emergeixen a tort i a dret, algunes molt ben conservades i d’altres en un estat més aviat precari.
Els paisatges Altiplà de la Terra Alta, Solana del Baridà, Garrigues Baixes i Vall del Corb, Plana del Baix Ebre – Montsià, Plana de l’Alt Camp, Cap de Creus i Sant Llorenç del Munt i l’Obac – El Cairat en són una petita mostra. En tots ells, la pedra seca hi té una presència notable, sovint aclaparadora, com succeeix en la pràctica totalitat de la resta de paisatges. Tenim un munt de paisatges fets de pedra seca, on una fascinant riquesa d’arquitectures (murs, barraques, cabanes, aljubs, sínies, forns, entre tantes altres construccions) modela i condiciona aquesta diversitat paisatgística.
Aquesta exposició, d’accés lliure i gratuït, pretén tant mostrar la riquesa i diversitat dels paisatges formats per la pedra seca, com, sobretot, reivindicar-ne la vigència i la persistència.
Addenda
L’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT) celebra que s’hagi fet aquesta magna exposició a un lloc com el Palau Robert, al centre de Barcelona.
Ens permetem recordar que l’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya” creada per la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural i l’APSAT està encara itinerant per Catalunya. Es va inaugurar a Torrebesses el novembre de 2019. Degut a la gran demanda, des de l’abril del 2021 hi ha dues còpies fent aquesta itinerància.
Fins el moment actual s’ha fet a 52 indrets de Catalunya. Hi ha hagut 30.663 visitants, la qual cosa fa una mitjana de 602 persones. A la fi del 2024 s’haurà fet a 67 poblacions.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
