Domènec Ribes i Mateu (membre de la Plataforma Territori Sostenible del Camp)
Fins al 46 % de les barraques de pedra seca del municipi poden desaparèixer si prosperen els plans urbanístics previstos
Els projectes faraònics semblen no tenir aturador a la nostra comarca, i van camí de devastar-la paisatgísticament i socialment. A l’allau de macrocentrals fotovoltaiques, cal sumar-hi el nou Pla director urbanístic (PDU) de Vila-rodona i Alió (que afectarà 380 ha de terreny agroforestal i rústic), les ampliacions dels polígons industrials de Valls i del Pla de Santa Maria, i la imminent obertura del túnel del coll de Lilla que multiplicarà el trànsit de mercaderies per l’Alt Camp.
Un dels àmbits que es veurà afectat per aquests projectes mastodòntics és el de l’arquitectura popular i anònima de la pedra seca que dona tant de caràcter i identitat a l’Alt Camp. En aquest article parlem de les conseqüències que tindran alguns d’aquests projectes depredadors a Vila-rodona.
Aquest municipi té inventariades, actualment, 180 barraques de pedra seca, situades majoritàriament en dos nuclis de concentració: un de principal a les Planes i un de menor a l’extrem sud-est del terme, al marge esquerre del torrent de les Pinetelles. Vila-rodona concentra la majoria de barraques amb volta de canó de la Plana de l’Alt Camp i del Gaià Mitjà.
Si tiren endavant tots els projectes urbanístics previstos al terme de Vila-rodona, fins a 83 construccions de pedra seca es veuran afectades en un grau o altre: 7 ja enderrocades per explanacions de terreny, 58 afectades pel PDU de Vila-rodona i 18 per la macrocentral solar Les Clotes: parlem del 46 % de les barraques de pedra seca que encara té aquest municipi.
Macrocentral solar Les Clotes: 18 construccions de pedra seca
Ni en un sol lloc en les més de 2.000 pàgines de la documentació que acompanya el projecte de la macrocentral solar Les Clotes s’esmenta l’existència de les 18 barraques de pedra seca que s’ubiquen als límits que pretén ocupar aquesta central, malgrat que els coneixements i les tècniques de l’art de la pedra seca van ser declarats Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO l’any 2018.
La Wikipedra té inventariades aquestes 18 construccions de pedra seca, que porten els codis següents: 773, 774, 775, 776, 4481, 4482, 4489, 4490, 4491, 4492, 4493, 7719, 7720, 9845, 9846, 9847, 11352 i 27167.
Entre les principals característiques d’aquestes construccions destaquen: la majoria són barraques amb volta de canó, un fet que les fa molt peculiars perquè en aquesta part del Camp de Tarragona aquesta tipologia és molt poc freqüent; d’aquestes barraques amb volta de canó, destaquen les que tenen 15, 13 i 12 arcades successives; una de les barraques és bessona-composta (té dues estances comunicades interiorment), i dues barraques tenen el portal d’entrada amb arc d’angle, un fet també molt singular.
La macrocentral Les Clotes tindrà un impacte directe i greu sobre aquestes construccions de pedra seca: malgrat no conèixer les intencions de l’empresa (no sabem si les respectaran o no), queda clar que, encara que no s’enderroquin, quedaran completament envoltades per panells solars i totalment descontextualitzades de la seva funció original.
El projecte d’aquesta central solar s’ubica en una de les zones de Catalunya amb més concentració de construccions de pedra seca (barraques, marges, cossiols, clapers, arneres, etc.). Aquesta àrea, popularment coneguda com les Planes, inclou els municipis del Pla de Santa Maria (que, amb 714 barraques, és el segon municipi del país amb més construccions d’aquest tipus) i Vila-rodona (amb 180 barraques inventariades fins ara).
És en aquesta àrea, precisament, on s’han presentat almenys quatre projectes de megacentrals solars que afectaran la majoria de barraques de pedra seca.
.
.
.
PDU de Vila-rodona i Alió (megapolígon logístic): 58 construccions de pedra seca
Aquest megapolígon logístic de 380 hectàrees se situarà a l’oest del terme municipal, concretament a la zona coneguda com les Planes del Guardià.
L’Incasòl fa anys que ha anat adquirint aquests terrenys, fins a arribar a comprar el 95 % de la zona afectada. Ara es vol impulsar un pla urbanístic que consisteix bàsicament en crear un macropolígon logístic a tocar de l’AP-2 i com a continuïtat dels polígons industrials les Planes de la Serra, les Arenelles i Bràfim-Alió (aquest darrer, amb una ocupabilitat del 0 %).
En l’àrea del pla urbanístic s’hi localitzen fins a 58 construccions de pedra seca, entre barraques, pous i cisternes, i també molts marges. És evident que la continuïtat de grans naus logístiques, vials d’accés i aparcaments en gran extensió farà incompatible el manteniment i la preservació d’aquestes construccions, per la qual cosa es creu que hauran de ser enderrocades.
D’aquestes 58 construccions en destaca una situada al costat del Mas del Porta. Es tracta d’una barraca formada per 6 estances: una de petita frontal que comunica interiorment amb dues estances a cada lateral i una de gran al fons. També té una menjadora a l’estança principal-frontal i un cocó a l’estança interior esquerra. Aquestes característiques la converteixen en una barraca excepcional a Catalunya. (Codi Wikipedra: 701)
.
.
Barraques enderrocades al terme de Vila-rodona: 7 construccions de pedra seca
Que tinguem constància, almenys 7 barraques han estat destruïdes els darrers anys al terme de Vila-rodona (segurament la xifra és superior). Concretament són (codis de Wikipedra): 683, 684, 686, 700, 722, 737 i 746. Cal destacar l’enderrocament i destrucció de dues barraques amb voltes de canó espectaculars, una de 19 arcades (686) i una de 16 arcades (700), totes dues a les planes del Guardià de Vila-rodona.
Amb aquests antecedents documentats, ens preocupa el destí de la resta de construccions de pedra seca que hem esmentat fins ara, atesa la poca o nul·la sensibilitat de propietaris, ajuntaments i administracions.
El que en qualsevol país culte i modern seria objecte de protecció i orgull, aquí és bandejat i menyspreat per qui n’hauria de tenir cura i protecció.
.
.
Els paisatges culturals (Convenció del Patrimoni Mundial, UNESCO, 1992) són un clar exemple del que podrien arribar a ser les Planes de l’Alt Camp. Caldria que aquest instrument legal internacional protegís la singularitat de la plana i en valorés les construccions de pedra seca, amb destacats valors estètics i culturals. Les Planes podrien constituir un parc patrimonial dedicat a la pedra seca, un projecte de futur i de desenvolupament territorial.
La inclusió de «Les tècniques i el coneixement de l’art de la pedra seca» a la Llista Representativa de Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO, l’any 2018, ha despertat molt d’interès per les construccions de pedra seca, fet que obre encara més les possibilitats per tal que les Planes puguin esdevenir un projecte més ampli i oferir, per exemple, una escola-taller per a formar nous professionals de la pedra seca o altres projectes vinculats al patrimoni de la pedra seca, que en els darrers anys ha passat de ser totalment desconegut a ser valorat i reivindicat per una part de la població.
.
