El mes de desembre passat els cinc membres de l’Associació Gremi de Margers de Catalunya (AGMC) vam viatjar fins a Cévennes (França). Allà quatre membres de l’associació van fer durant tres dies l’examen corresponent al CQP N2 (certificat de qualificació professional nacional de França) que és “obrer professional amb pedra seca”. Allà és on es va fundar l’associació ABPS (“Artisans batisseurs en pierre sèche”). De fet els quatre van assistir el dia abans per a prendre contacte amb el que seria la prova i treballar en el tema dels marcs de fusta necessaris per a dimensionar correctament el mur de pedra seca que s’ha de fer durant els tres dies següents que és el que dura l’examen. Concretament l’examen de calcari són 17 hores de feina, mentre que amb l’examen fet amb esquistos els candidats tenen 21 hores per executar la feina. Els margers provinents de Catalunya van escollir el calcari.
En total hi va haver dotze candidats, set amb el calcari i cinc amb l’esquist. Un cop acabat l’examen tot queda a l’espera del veredicte del jurat el dia després pel matí. O sigui que es tracta de cinc dies intensos comptant-ne algun més quan la gent viatge de terres llunyanes.
Resultat:
Dels quatre candidats de la nostra associació catalana, dos van obtenir el certificat i van ser aprovats pel jurat. Altres dos no van passar la prova. Lamentablement petits errors tècnics que sovint són els que el jurat més durament vigila van ser la causa d’aquest resultat. Cal dir que les valoracions del jurat es fan en cada fase de la construcció que es divideixen en més d’una desena d’apartats, sent la majoria eliminatòries en el cas de no aprovar. Algunes valoracions es poden deixar en espera per ser aprovades o no en funció dels passos següents que fa el candidat.
Pel que fa als resultats globals, cinc dels dotze candidats van aprovar. Tres en esquist i només dos en calcari. Aquest cop els resultats de l’examen van ser força dolents ja que no es va arribar ni al cinquanta per cent.
Breu història:
Aquest examen es va instaurar el 2009 a Cévennes, lloc on hi ha la seu i l’escola de pedra seca dels ABPS. És un examen homologat pel ministeri de treball francès. Actualment hi ha aproximadament unes 230 persones que tenen ja aquest certificat, tres de les quals a Catalunya, i algun més a Itàlia. La immensa majoria són evidentment francesos.
Aquest és un examen obert a candidats lliures que poden pagar per fer-lo. Tanmateix és una prova que es fa cada any almenys un cop al finalitzar el curs anual de formació amb pedra seca que fan els ABPS. Sis candidats seleccionats i provinents del servei d’ocupació de França tenen dret a fer l’examen al finalitzar la seva formació d’aproximadament quatre mesos.
Evidentment aquests candidats a l’examen venen finançats pel servei d’ocupació, al contrari dels candidats lliures que han de pagar com a mínim els mil euros que costa només l’examen.
Els ABPS fan una oferta de cinc dies de preparació més examen per un preu fixe. Evidentment els candidats han de ser ja margers amb experiència per poder superar l’examen.
Aviat serà també instaurat a Bèlgica i probablement Luxemburg i a Itàlia ja es segueix aquest model fent alguna cosa semblant. Es tracta d’un certificat vàlid a tot Europa, que es coneix com “Europass”.
Tipus d’examen:
Aquest és un examen que sobretot avalua la capacitat del candidat per fer una obra amb rapidesa i al mateix temps amb un volum de feina considerable. No es tracta de col·locar molta pedra sinó de posar-la molt bé, hi ha molta feina de tallar la pedra. Es valora principalment l’encaix entre les pedres, l’estructura interna de la paret. Evidentment els fonaments, la cantonera, el coronament i la resta són també importants i es valoren igualment però sobretot la relació de tota la feina amb una estructura interna compacta, sense errors, és el que pot fer la diferència entre el passar i el no passar. L’aparença, l’estètica no és tan considerada com que la paret sigui realment ben feta basada en les bones pràctiques.
Hi ha uns temps previstos en base a l’experiència d’anys d’examens. Depèn de la destresa i rapidesa de cadascú el fet d’avançar més o menys ràpid. Normalment el primer dia es preveu una bona estona per preparar el terra, col·locar les fustes i a continuació ja començar a fer fonament. Al final del primer dia ja haurem de tenir aixecades unes filades per sobre dels fonaments. La pedra calcària és més grossa i més bona que l’esquist. Per això s’avança més ràpid i per això hi ha la diferència en els horaris.
Al final del segon dia la majoria dels candidats amb calcari tenien força avançada la feina. Feia molt de fred amb espurnes de neu fins i tot. Malgrat això les set hores de feina van ser intenses i es va deixar no massa feina per fer en les tres hores i mitja que restaven el tercer i últim dia.
Altres exàmens similars:
Existeixen altres proves com aquesta, bàsicament estem parlant dels quatre exàmens que es fan a la Gran Bretanya a càrrec de la DSWA (“Associació de margers Gran Bretanya”). Es tracta d’un nivell inicial, un altre una mica més complexa i dos nivells més per a margers professionals ja que una part de l’examen és avaluada mentre es treballa en alguna obra. El nivell 4 es diu “master craftman” i és una titulació amb molt de prestigi entre els margers. Sempre són exàmens que duren 7 hores, per tant molt diferents dels francesos.
Des de fa dos anys a França també hi ha el CQP N3 proposat i homologat pel ministeri que s’anomena “compagnon professional” amb pedra seca que ve a ser com un mestre artesà. Consta de quatre dies d’un examen molt més complexa que el vist en aquest text. En els propers mesos es durà a terme la certificació del CQP N1 que serà un examen tipus “anglès” que amb set hores permetrà avaluar els candidats. Aquest certificat és el que es qualificarà com a “obrer”, un petit certificat per ajudants de marger.
Conclusions:
“Després d’aquests dies intensos en els que vaig poder participar com a membre del jurat (sense dret a vot), cinc companys dels ABPS dels quals quatre eren els que puntuaven i el cinquè que aportava les seves conclusions, tots plegats hem après coses d’aquesta experiència”. La tornada va ser una mica agredolça però sempre s’ha de considerar positiu el pas de viatjar fins allà i intentar-ho. No és fàcil ni pel jurat ni pels candidats i es viu tot molt intensament, amb una bona comunió entre tothom.
Un cop acabat aquest viatge, ara cal seguir apostant fermament per aquest sistema constructiu i també per aquest mètode d’avaluació que caldria aplicar també a casa nostra. D’aquesta manera dignifiquem l’ofici i el dotem d’unes eines que encara no existeixen aquí. Els tècnics han de poder confiar que els margers que fan feines complexes estiguin capacitats tècnicament i això només ho podem fer si ens prenem seriosament aquesta evolució tècnica que ha tingut l’ofici en aquests darrers vint anys, després de moltíssims anys on el formigó ha fet oblidar completament que fa molts anys es feien obres gegants amb la tècnica de la pedra seca.
Roger Solé Coromina, membre AGMC
.
Candidats sota el cobert on es fan els exàmens
Marcs de fusta preparats per posar fils i inici d’obra
Primeres pedres dels fonaments de la paret
Imatges del segon dia, pujant la paret des dels fonaments per arribar als 80cm on comença la part de doble cara. Cada candidat té una cantonada i la part central ha de ser correctament travada per ambdós margers. Les pedres són descarregades en una pila semblant i cadascú ha de seleccionar les pedres necessàries i fer la feina de talla.
Ivan: “120 hores intenses on viure el nostre ofici des de molts angles diferents. Conèixer altres formes de fer, obrir molt els ulls i veure un nou món de possibilitats en pedra seca, tant a nivell d’execució com de divulgació i formació. Esforç, nervis, esgotament, enyorança, companyonia sincera, penes i alegries. Sens dubte una experiència que em fa créixer a tots els nivells.”
Nathan: “Una gran experiència en tots els aspectes. A nivell personal, professional i emocional; i a més a més poder-ho compartir tot amb grans persones ha fet que sigui inoblidable. El nivell d’exigència de l’examen m’ha reforçat la idea de simplicitat i la tècnica que hi ha darrera d’aquest tipus d’enginyeria, tant útil i tant bonica, que hauríem de mirar de preservar per sempre.”
Xavi: “La setmana d’examen amb els ABPS ha sigut molt intensa i enriquidora, viscuda amb molta tensió i nervis per una banda i amb gran companyonia i emoció, per l’altra. Emoció per estar en un entorn on es viu la passió per aquest ofici. M’ha servit per veure la construcció amb pedra seca com una tècnica amb possibilitats de certificació en obres seguint les normes de diferents estudis realitzats, ampliant el ventall d’aplicacions i reduint l’impacte de la construcció pel medi ambient.”
Albert: “Dies intensos i emocions fortes, on tot i no poder comunicar-me amb la majoria de gent, m’he adonat que la pedra seca és un idioma internacional, on la tècnica és la mateixa i el que potser canvia és l’estil de cadascú. Enveja sana de com tenen muntat el centre de formació, la professionalitat de tots els membres que en formen part i el fet que l’ofici d’artesà de la pedra seca està considerat com un ofici més amb els seus avantatges i inconvenients. Un model a seguir!”
L’ hangar amb les sis obres fetes pels dotze margers participants en aquesta ocasió als exàmens de Cèvennes. D’aquí un temps tot serà retirat i netejat per la propera ocasió, probablement el proper juliol (2022). Les pedres es poden revendre a alguna empresa o marger que les necessiti.
.
