El nostre país té un patrimoni arquitectònic excepcional. No hi ha una sola ciutat, poble o llogarret de la nostra geografia que no tingui un nucli històric d’interès, constituït en bona part per un traçat i edificis medievals, amb algun element arquitectònic destacat, ja sigui una església, un pont, una masia, un pou o un simple mur de pedra.
Malauradament fins avui, però, els esforços de catalogació i conservació d’aquest patrimoni han deixat desatès i desprotegit un llarg nombre de construccions de factura popular, l’anomenada arquitectura anònima. És així com en els darrers temps hem vist desaparèixer o desfigurar edificacions de diverses èpoques, i fins i tot carrers i pobles sencers. Al mateix temps hem assistit a una pèrdua progressiva de l’ofici de la construcció i del coneixement dels materials i tècniques tradicionals. Finalment, massa sovint el patrimoni és percebut com una càrrega i no com un valor pels seus propietaris. Caldria invertir aquesta percepció en negatiu dels edificis que constitueixen el nostre llegat històric i un dels nostres principals trets identitaris.
Pahissa del Mas Rabassa (Santa Coloma de Farners) 
Tines dels Manxons (Callús)