El dissabte 25 d’octubre, a primera hora de la tarda, es va fer la inauguració d’un mural a Les Pallargues creat per l’Associació en el marc del 25é curset d’estiu Josep Mora.
Després al castell de Concabella es va desenvolupar la resta de la sessió. Entre d’altres, es va fer una comunicació sobre “Arquitectura popular i turisme: història d’una relació singular” a càrrec de Maria Garganté Llanes, escriptora i historiadora de l’art. També un avenç del documental sobre els orígens i primers anys de l’Associació, un intercanvi d’experiències viscudes en el si dels Amics de l’Arquitectura Popular.
Finalment, un sopar acompanyat del recital “Mai direm prou”, amb música de cançons del disc “L’arbre de l’alliberament” de David Pradas dedicat a Maria Mercè Marçal.
A la sala hi havia una exposició de fotografies de moments i persones que han tingut un significat especial per l’Associació i una mostra dels llibres que s’han editat. Un dels quals. El darrer és “Manual del marger” d’en Francesc Xavier Solé Borràs.
Text dels “Amics de l’Arquitectura Popular”:
Hem fet 25 anys d’història, 25 anys picant pedra tot divulgant, aprenent i ensenyant.
Divulgant l’immens patrimoni en pedra seca heretat
Aprenent a conservar construccions i tècniques ancestrals
Ensenyant tècniques i oficis encara útils avui en dia.
L’Associació d’Amics de l’Arquitectura Popular portem 25 anys feinejant des del convenciment que aquest valuós patrimoni arquitectònic, heretat d’aquells hàbils constructors artesans anònims, no pot quedar en l’oblit. Ans al contrari, necessita ser conegut i valorat com es mereix per ser un patrimoni de tothom.
L’Associació d’Amics de l’Arquitectura Popular en aquests 25 anys hem intentat re-aprendre aquelles tècniques i aquelles habilitats, no escrites, què varen adquirir els nostres ancestres i que avui ens poden ajudar, a nosaltres, per a ser més resilients en benefici d’aquest nostre paisatge agrorural el qual ens alimenta. Paisatge què actualment està amenaçat tant per transformacions en els conreus com pel canvi climàtic.
L’Associació d’Amics de l’Arquitectura Popular en aquests 25 anys hem anat incrementant i millorant la nostra vocació didàctica amb les diverses activitats proposades en aquest llarg període de temps: Escoles d’Estiu, Cursos de paredadors, Jornades Tècniques de divulgació de l’arquitectura de l’aigua, Tallers de diferents tècniques constructives com ho ara la tàpia, els marges, les cabanes, els aljubs,,, Sortides de Descoberta del paisatge, Edicions com la nostra Revista…… i de monogràfics i d’articles, col·laboracions, etc…
Tot un ampli ventall d’activitats que son conseqüència directa .de la constància i vàlua de molts companys companyes de la nostra associació.
L’Associació d’Amics de l’Arquitectura Popular actual és el producte d’uns visionaris pioners què varen sembrar, conrear i fer fructificar aquella seva visió clarivident sobre el valor d’aquesta nostra arquitectura popular. Ho varen fer quan ningú en feia cas, de fet, era invisible, per la immensa majoria de la gent.
Ara i aquí estem vivint, afortunadament, un canvi de paradigma respecte aquesta arquitectura rural, la provocada la declaració l’any 2003 per part de la UNESCO declarant l’Art de la Pedra en Sec com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Ha estat una fet que ha revalorat aquestes construccions encara poc conegudes per a la majoria.
Com be diu la dita, tota pedra fa paret, des de la nostra Associació volem ser fidels al què ens va fer néixer, al què som i al que intentarem ser sempre: una pedra més en aquest mur de marge contra l’oblit i una talaia més per tal de divulgar, ensenyar i aquesta arquitectura rural.
Que la força de voluntat i el seny necessaris no ens manquin mai.
Salud i arquitectura Rural!!!
ADDENDA
És important esmentar a Josep Mora Castellà. Era “l’arquitecte de Les Pallargues”, un activista cultural de La Segarra. Fou promotor de les Trobades d’Artistes de les Pallargues (1994). També un dels fundadors dels “Amics de l’Arquitectura Popular” (2000). Autor de diversos estudis sobre Pedra Seca i Arquitectura. Va morir el 9 de juliol de 2012, però la seva empremta continua ben present.
.
.
.
.
Josep Moraq Castellà
