12 anys de la primera pedra i seguim
Ja fa 12 anys, que amb l’impuls d’en Ferran Bergonyó, impulsor i fundador d’Orígens i un enamorat de la pedra seca, vam iniciar l’aventura de la formació en bioconstrucció. Amb un curs de pedra seca. Un èxit prometedor. Es va apuntar un alumne. I vam fer el curs! I vam poder posar la primera pedra, del mur amb el qual vam practicar. Dels cursos d’Orígens i dels cursos de pedra seca. Des de llavors ja n’hem fet 10 a la Garrotxa, 3 al Montseny i unes quantes accions més puntuals per aquí i per allà.
I hi tornem. Fent una oferta de curs a la Garrotxa, on hem doblat la durada del curs per fer-lo encara més consistent. Tot i que queda encara molt per fer per anar recuperant la tècnica de la pedra seca, força coses han canviat des de llavors. Un interès creixent de la societat, com es pot veure cada any amb la Setmana de la pedra seca. La nova Associació Gremi de Margers de Catalunya (AGMC), amb qui col·laborem, ha iniciat experiències de formació professionalitzadora.
El què no ha canviat és la nostra passió per la pedra seca. En Xavi, a part de promoure els cursos, fent murs per aquí i per allà. El darrer, aquest estiu a la Vall del Llémena. Fent un mur de 20 metres en els exteriors d’una masia, amb escala volada inclosa.
.
La Bàrbara, també organitzadora del curs d’Orígens i amb passió margera, fent la vora d’un projecte de basses de recollida d’aigua i promoció de la biodiversitat en una finca del parc natural de la Garrotxa.
.
I ens motiva seguir compartint aquesta passió mitjançant la formació, quan veiem com els alumnes que han passat pels cursos s’animen a tirar endavant els seus propis projectes.
En Joan, que va compartir amb nosaltres el darrer curs que vam fer al Montseny, refent un mur d’una casa familiar també a la Garrotxa i trencant-se el cap per com aconseguir més pedra per continuar, que no sempre és fàcil.
.
En Josep, que també va venir al Montseny, també s’ha arremangat i s’hi ha posat. Diu que ha suat per fer aguantar uns pedrots no gaire fàcils. Però se’n surt i el mur progressa i s’aguanta.
.
La Iona, amb qui vam compartir dies de formació al Bosc de Tosca del parc de la Garrotxa, ha aprofitat uns dies d’estiu que es perd per les muntanyes del Pallars, per fer més amable els exteriors d’un petit refugi.
.
Tot plegat, un bon estímul per continuar apostant per compartir aquesta passió mitjançant la formació.
.
.
