Dissabte 8 de febrer a l’Ajuntament del Pla de Santa Maria
Inscripcions: Sergio.coll@urv.cat
Les jornades es contextualitzen dins de les iniciatives d’estudiar l’arquitectura i els sistemes constructius vernacles de la província de Tarragona. Amb aquesta iniciativa hem detectat que la comprensió constructiva d’aquestes arquitectures, passa per l’enteniment de diferents tècnics. Així, arribem a la conclusió que els antropòlegs, els arquitectes, els paisatgistes i els arqueòlegs, formen part obligatòria del coneixement base d’aquestes edificacions.
Amb aquest precepte s’organitza la jornada, agrupant els diferents tècnics en diferents taules de discussió. D’aquesta forma, es podrà discutir, de forma distesa, els aspectes més importants de la pedra seca, el patrimoni, la societat i la tècnica constructiva.
La societat va fer ús de la pedra seca i van adaptar la tècnica constructiva a la seva forma de ser, de viure i a les seves necessitats. Per això, definir la tècnica de la pedra en sec, és definir les persones que ho van construir. En moltes ocasions ens limitem a definir únicament aquella part que es percep. En aquest apartat, serà necessari poder relacionar la pedra seca amb la societat, per tal de tenir una definició més acurada de la tècnica constructiva.
La tècnica constructiva està fortament vinculada a la localització i a les propietats del terreny sobre el qual es construeix, de tal forma que el sistema constructiu està molt vinculat al paisatge, a la vegetació i a l’entorn. D’aquesta forma, també serà necessari, per a definir la construcció de pedra en sec, les relacions amb l’entorn i amb les tècniques constructives emprades per tal de dur-ho a terme.
Un últim aspecte rellevant, és la valorització d’aquests elements com a patrimoni, això ens ajudarà a concebre’ls en un futur. Per tant, els valors patrimonials hauran de comprendre totes aquelles característiques que els tècnics han anat madurant, per tal d’entendre que un element és patrimonial.
Amb la comprensió d’aquests tres aspectes es pretén donar una resposta pluridisciplinar a una tècnica constructiva que en l’actualitat està en decadència.
.
