Patrícia Aguiló Bestard:
“Pedra Clau”és un projecte de joieria artística contemporània que reflexiona sobre la necessitat urgent de trobar formes de vida sostenible. Es presenta amb una instal·lació artística conformada per una col·lecció oberta de fermalls, creada a partir d’una experiència vivencial de descoberta del territori immediat basada en la recerca de barraques de pedra seca inventariades a Wikipedra, espai web sobre construccions de pedra seca desenvolupat per l’Observatori del Paisatge de Catalunya amb la col·laboració de diverses entitats.
Realitzat entre els mesos d’octubre del 2020 i març del 2021, aquest treball parteix d’un punt de trobada entre les disciplines de la meva trajectòria —l’antropologia social i cultural, la joieria artística i la gemmologia— i està inspirat en la pedra seca, tècnica de construcció artesanal i ancestral, basada en una lògica d’economia circular i reconeguda com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO el novembre del 2018.
Les construccions de pedra seca són testimonis dels canvis en les formes de vida i de consum i sempre les recordo presents en els paisatges de la meva vida. Creades a partir de la cohesió determinada per la forma de les pedres, ens parlen de la relació simbiòtica entre l’Home i la Natura i de les claus per construir formes de vida sostenible. Les barraques són una de les construccions de pedra seca que tenen més connotacions simbòliques, petites joies de l’arquitectura tradicional, fragments de la nostra història i de les quals sorgeix el nom del projecte: la pedra clau és l’última pedra —a vegades en són diverses— que estreba les pedres de la falsa cúpula de les seves cobertes.
Després d’una primera fase de documentació, aquest treball mostra un fermall representatiu de cada barraca trobada, una a una, pas a pas, explorant racons dels entorns naturals del meu territori immediat durant els mesos de novembre i desembre de 2020 a través de Wikipedra. Vaig iniciar una col·lecció oberta creixent amb cada nou descobriment, i vaig detallar el procés en un compte d’Instagram amb el mateix nom del projecte, com una mena de diari de camp. Cada fermall transporta la seva localització gravada i alguna pedra que ens parla del seu paisatge i de moltes històries de vida.
Ja a mitjan gener de 2021, trasllado al taller la descoberta a peu del territori, i plantejo el disseny a partir de les sensacions recollides sobre el terreny, així com de les referències conceptuals pròpies dels principis i valors de la tècnica de la pedra en sec i de les seves construccions (cohesió, equilibri, biodiversitat…), tot realitzant un exercici de simbiosi amb la forma de construir dels camperols, pagesos o margers, utilitzant el metall i la pedra com a materials centrals i tècniques artesanals de treball directe (textures, calats, pàtines, encastats…), deixant fluir el procés de creació de forma intuïtiva, guiada per l’experiència vivencial, per cada racó, cada fragment.
La creativitat permet trobar recursos per fer realitat el que una imagina, on tot és possible. Cada fermall és una primera i única peça sorgida des del contacte proper amb l’entorn natural, esbossant de la ment a les mans, buscant nous racons expressius per explorar i camins de vida per construir.
.
