Aquesta XIII Trobada ha estat organitzada per l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT), Govern d’Andorra (Patrimoni Cultural d’Andorra), Petra, Interreg Poctefa, CTP, Universitat de Lleida i IDAPA. S’ha fet del 14 al 16 de novembre de 2025 al Centre de Congressos d’Andorra i Cal Pal (La Cortinada). Hi ha hagut 150 participants i s’han fet 4 ponències i 38 comunicacions.
Hi havia un punt de venda de llibres.
Divendres 14 (de les 15 a les 19 h). Al Centre de Congressos d’Andorra.
La ministra de Cultura, Joventut i Esports, Mònica Bonell Tuset, va donar la benvinguda.
La directora del Departament de Patrimoni Cultural del Ministeri de Cultura, Joventut i Esports, Isabel De la Parte Cano, va parlar a continuació.
Idoia Arauzo González, coordinadora d’implementació de l’estratègia pirinenca a la Comunitat de Treball dels Pirineus (CTP) va presentar el projecte PETRA.
Martí Rom, president de l’Associació de la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT) va fer un resum d’aquesta entitat.
Cinta Pujal Carabantes, cap de l’Àrea de Patrimoni Cultural del Ministeri de Cultura, Joventut i Esports, va presentar l’estratègia de la pedra seca a Andorra.
A continuació va començar l’Àmbit 1 (“Recerca en patrimoni: Estudi, inventari, catalogació, paisatge, conservació i vocabulari vinculat a la construcció en pedra seca”). El moderador fou Josep Maria Casals Alís, director del Departament d’Agricultura del Ministeri de Medi Ambient, Agricultura i Ramaderia.
Es va iniciar amb la ponència “La pedra seca i l’ocupació humana de l’alta muntanya dels Pirineus: una visió diacrònica” d’Ermengol Gassiot Ballbè, doctor en història per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Professor agregat del Departament de Prehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Va tenir una durada de 30 minuts.
Tot seguit es van presentar 12 comunicacions. Cadascuna tenia 10 minuts per fer un resum de la comunicació. Posteriorment a la Trobada es publicaran en la seva total extensió en un llibre, com s’ha fet a les anteriors Trobades. Eren:
“PETRA. À la recherche des constructions en pierres sèches dans les Pyrénées occidentales. Un état des lieux à travers les prismes du Patrimoine Culturel Immatériel et de l’Archéologie” de Benoît Pace, investigador postdoctoral a la Universitat de Pau i dels Països de l’Ador (UPPA), Patricia Heiniger-Casteret, professora titular d’antropologia social a la Universitat de Pau i dels Països de l’Ador (UPPA) i Mélanie Le Couédic, enginyera de recerca en anàlisi de fonts a la Universitat de Pau i dels Països de l’Ador (UPPA). La va presentar Benoît Pace.
“La pedra seca com a element modelador del paisatge al llarg de la història. El cas d’Andorra” d’Abel Fortó García, tècnic arqueòleg del Departament de Patrimoni Cultural del Ministeri de Cultura, Joventut i Esports.
“La pedra seca: element essencial del paisatge cultural de la Vall del Madriu-Perafita-Claror” de Susanna Simon Torralba, directora de la Comissió de Gestió de la Vall del Madriu-Perafita-Claror.
“El conjunt d’estructures de Claror nord” de David Mas Canalís, historiador especialitzat en història d’Andorra i arquitectura popular.
“Rehabilitació d’estructures ramaderes al Parc natural de la vall de Sorteny (Reserva de la Biosfera d’Ordino, Andorra)” de Raül Mas García, artesà constructor en pedra seca, operari del Departament d’Agricultura i Medi Ambient del Comú d’Ordino i Marc Font Bernet, cap del Departament d’Agricultura i Medi Ambient del Comú d’Ordino. La va presentar Raül Mas García.
“Anàlisi de la xarxa de camins rurals tradicionals de l’Urgellet (Alt Pirineu i Aran)” de Carlos Guàrdia Carbonell, geògraf especialitzat en l’àmbit del senderisme altpirinenc i la gestió de camins. Director general de Polítiques de Muntanya del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica de la Generalitat de Catalunya.
“Ecologia de les plantes de les parets i roques d’Andorra” de Bernard Devau, doctor en ecologia aplicada per la Universitat de Grenoble i el CNRS de Tolosa. Antic director dels espais públics de la ciutat de Montpeller i dels Serveis de Medi Ambient i de Transports de Montpeller Mediterrani Metròpoli.
“Wikipedra: novetats de l’inventari col·laboratiu de la pedra seca” de Jordi Grau Oliveras, tècnic de l’Observatori del Paisatge de Catalunya.
“La litologia i la geomorfologia com a factor determinant de la pedra seca al Montserratí. Una aproximació geogràfica” de Joan Soler Gironès, geògraf i gestor del patrimoni natural i cultural. Professor agregat del Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
“Recull de lèxic de l’activitat agrària i ramadera relacionat amb les construccions de pedra eixuta a Andorra” de Jaume Plans Maestra, historiador i gestor cultural per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i Montse Mas Bonastre, filòloga per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
“L’etnologia i la pedra seca, l’exemple dels camins ramaders al Penedès” de Montserrat Traver Vives, investigadora en patrimoni cultural immaterial a l’Institut d’Estudis Penedesencs i coordinadora de l’Inventari de patrimoni cultural immaterial del Penedès i Abraham Guillén Villar, investigador en patrimoni cultural immaterial a l’Institut d’Estudis Penedesencs.
“Trobada Manresa 2027. Volta al món i torna al born: 25 anys de l’APSAT” de Josep Maria Soler Bonet, historiador per la Universitat de Barcelona (UB). Màster en gestió cultural per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i Jaume Plans Maestra, historiador i gestor cultural per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). La va presentar Josep Maria Soler Bonet.
A continuació, de les 18 a les 19 h, hi va haver un col·loqui sobre les anteriors comunicacions.
Dissabte matí (de les 9 a les 12 h). Al Centre de Congressos d’Andorra.
Es va iniciar l’Àmbit 2 (“Formació i transmissió del saber fer: Formació, tant reglada com no reglada, entesa com un instrument clau per garantir les bones pràctiques en l’aplicació de les tècniques constructives tradicionals”). La moderadora fou Susanna Simon Torralba, directora de la Comissió de Gestió de la Vall del Madriu-Perafita-Claror.
Hi va haver dues ponències, amb una durada de 20 minuts cadascuna:
“De los vecinales a los talleres: transmisión de la técnica de construcción en piedra seca” de Carlos Fernández Piñar, doctor en arquitectura per la Universitat Politècnica de Madrid (UPM).
“Former a la construction en pierre sèche par la restauration du patrimoine” de Frédéric Berthommier, artesà constructor – CQP de companyó en pedra seca (N3). Membre de l’Associació de Constructors en Pedra Seca (ABPS).
Tot seguit es van presentar 10 comunicacions. Cadascuna tenia 10 minuts. Eren:
“Construint la formació en pedra seca: diagnosi, manual i propostes formatives” d’Eloi Ruana Gironès, arquitecte, propietari de Rugifa Group, SL. i Ramon Ruana Gironès, propietari de Rugifa Group, SL.
“Gestión local del patrimonio en piedra seca: experiencias en la comarca de Sobrarbe (Huesca)” d’Alejandro Asín Langa, agent de Empleo y Desarrollo Local de la Comarca de Sobrarbe – Geoparc Mundial Unesco de Sobrarbe-Pirineus.
“El programa de conservació de la Farga del Madriu (2021-2024). Vall del Madriu-Perafita-Claror. Patrimoni mundial” d’Olivier Codina Vialette, doctor en història per la Universitat de Perpinyà, tècnic del Departament de Patrimoni Cultural d’Andorra del Ministeri de Cultura, Joventut i Esports.
“El projecte Pedra Seca a les escoles franceses del Principat d’Andorra” de Patrick Morlaes Montané, conseller pedagògic de la Delegació d’Ensenyament Francès a Andorra.
“La formació en construcció tradicional en pedra seca a Andorra: sis anys de trajectòria (2019-2025)” de Lluís Segura de Yebra, conservador-restaurador, tècnic del Departament de Patrimoni Cultural del Ministeri de Cultura, Joventut i Esports i Roger Solé Coromina, marger i president de l’Associació Gremi dels Margers de Catalunya.
“Orígens. Escola Taller de Bioconstrucció. La nostra visió de la formació” de Xavier Ventura Salvador, bioconstructor i president d’Orígens Escola Taller de Bioconstrucció.
“Reptes del relleu professional de la pedra seca” de Koudia Guéniot i Ligeis Picó, membres del col·lectiu de Margeres.
“La pedra seca i la mel” de Josep Gironès Descarrega, escriptor especialitzat en les tradicions i els costums populars.
“Pedres que ensenyen. Què se’n pot aprendre?” de Montserrat Traver Vives, investigadora en patrimoni cultural immaterial a l’Institut d’Estudis Penedesencs i coordinadora de l’inventari de patrimoni cultural immaterial del Penedès i Abraham Guillén Villar, investigador en patrimoni cultural immaterial a l’Institut d’Estudis Penedesencs.
“Revista Pedra seca: 25 anys difonent el patrimoni, l’ofici i la tècnica de la pedra seca” de Maite Oliva Alsina, gestora cultural, directora de la revista Pedra Seca.
A continuació, de les 11,30 a les 12 h, hi va haver un col·loqui sobre les anteriors comunicacions.
Després, de les 12 a les 14 h, es va fer una visita al rec del Solà. Hi vàrem anar amb autobús des del Centre de Congressos d’Andorra la Vella. Fou una caminada pel camí del rec del Solà d’Andorra la Vella, un itinerari que segueix un petit canal de rec antigament utilitzat per al reg dels horts del vessant de la muntanya, delimitat per murs i construccions de pedra seca. En aquesta activitat hi va haver les corresponents explicacions de Xavier Rebés (arquitecte), Ramon Copons (doctor en geologia per la Universitat de Barcelona (UB) i assessor de programes europeus al Departament de Patrimoni Cultural d’Andorra i Alba Reguant, dietista i nutricionista.
Dissabte tarda (de les 15,30 a les 19,30 h). Al Centre de Congressos d’Andorra.
Es va iniciar l’Àmbit 3 (“Arquitectura i construcció tradicional: Ús de tècniques i materials tradicionals, tant dedicats a obra nova com a la restauració d’estructures històriques”). El moderador fou Andreu Canut Font, arquitecte, cofundador de l’estudi d’arquitectura Altura Arquitectes d’Andorra.
Hi va haver una ponència, amb una durada de 30 minuts:
“Arquitectura tradicional. Materials, patologies i protocols d’intervenció” de Cristina Thió Lluch, conservadora-restauradora especialitzada en la restauració d’edificis històrics. Membre de l’Associació de Conservadors i Restauradors de Catalunya (CRAC), així com del Grup de Recuperació i Estudi de la Tradició Arquitectònica (GRETA).
Tot seguit es van presentar 16 comunicacions. Cadascuna tenia 10 minuts. Eren:
“Ordenances per la qualitat del paisatge urbà tradicional” de Carme Bosch Arauz, arquitecta, membre del Grup de Recuperació i Estudi de la Tradició Arquitectònica (GRETA).
“Transformando la construcción: Economía circular a través de la recuperación de la tierra y la piedra seca” de Marta Rodríguez Vázquez, investigadora en formació del Departament d’Enginyeria Industrial i de l’Edificació de la Universitat de Lleida (UdL), Lídia Rincón Villareal, investigadora del Departament d’Enginyeria Industrial i de l’Edificació de la Universitat de Lleida (UdL) i Cristian Solé Cutrona, doctor en enginyeria. Professor agregat del Departament d’Enginyeria Industrial i de l’Edificació de la Universitat de Lleida (UdL). La va presentar Marta Rodríguez Vázquez.
“Diferents usos de les construccions amb pedra seca durant la guerra del 36. Barraques i Guerra Civil” d’Antoni Salvador Sedó, membre de la Junta de l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT).
“Planificació de sortida de recerca de pedra seca al dispositiu mòbil” de Julià Sastre Conesa, enginyer tècnic industrial. Apassionat per les construccions de pedra seca, forma part d’un petit grup d’amics que responen al nom de “Paranys de pedra seca – Tarragona”.
“El Pont del Carrassut a Llívia, recuperació d’un paisatge agrícola a la Cerdanya” de Josep Maria Fortià Rius, doctor en arquitectura, membre de la Junta de l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT).
“Pedra seca a l’aula: ensenyar arquitectura a través de la construcció tradicional” de Cèlia Mallafrè Balsells, doctora arquitecta especialitzada en patrimoni. Professora agregada de la Universitat Rovira i Virgili (URiV).
“Influència de la geologia en les construccions de pedra seca. Estudi comparatiu de les valls del Montcau (Bages) i del Pla de Santa Maria (Alt Camp)” de Pere Trapé Pujol, Club Barracaire de Rocafort i membre de la Comissió de la Pedra Seca de l’Ajuntament del Pont de Vilomara i Rocafort i David Parcerisa Duocastella, doctor en geologia per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Professor del Departament d’Enginyeria Minera, Industrial i TIC (EMIT) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). La va presentar Pere Trapé Pujol.
“L’estructura en pedra seca com a element de defensa enfront els fenòmens naturals” de Ramon Copons Llorens, doctor en geologia per la Universitat de Barcelona (UB). Assessor de programes europeus al Departament de Patrimoni Cultural d’Andorra.
“Millora de les prestacions ambientals, tèrmiques i estructurals de les parets de pedra tradicionals. Economia circular, sostenibilitat i reutilització” de Lluís Ginjaume Gratacós, arquitecte i soci de l’estudi d’arquitectura Altura Arquitectes d’Andorra.
“Usage de la pierre sèche dans le domaine routier : état des lieux et retour d’expérience” de Benjamin Deceuninck, director de l’Associació d’Artesans Constructors en Pedra Seca (ABPS) i Sigrid Riffard, dinamitzadora i agent de desenvolupament de l’Associació d’Artesans Constructors en Pedra Seca (ABPS). La va presentar Sigrid Riffard.
“Cubierta de losa de piedra en el Alto Aragón: un sistema constructivo tradicional y la transmisión de su conocimiento” de Santiago Pujol Keller, arquitecte especialitzat en rehabilitació del patrimoni, cofundador de l’estudi d’arquitectura Fauria Pujol Arquitectura i Elisabet Fauria Gonzalvo, arquitecta, cofundadora de l’estudi d’arquitectura Fauria Pujol Arquitectura. La va presentar Santiago Pujol Keller.
“Constel·lació Collserola” de Josep Baró Puigvert, arquitecte, cap del Departament de l’Oficina de Collserola a l’Ajuntament de Barcelona i Víctor Mata Ventura, artista d’art natura (“Land art”).
“Proyectos artísticos en piedra seca. Creación conceptual y arquitectónica” de Sandrine Reynaud, artista especialitzada en talla de pedra. Creadora del projecte i fundadora de l’Associació Muretes de Arte.
“Pierre après pierre, nous conservons nos terres” de Michael Pourchez, constructor especialitzat en pedra seca. Titulat per l’Associació d’Artesans Constructors en Pedra Seca (ABPS).
“Construcció d’un marge de pedra seca sota el rec del Solà a Andorra la Vella” de Xavier Rebés d’Areny-Plandolit, arquitecte, impulsor de la Fundació el Solà de la Fatarella.
“Conservar el patrimoni en equip: un compromís compartit” de Sara Ubach Balagué, tècnica arqueòloga del Departament de Patrimoni Cultural del Ministeri de Cultura, Joventut i Esports, Isabel Rogé Pujal, cap de Medi Ambient del Comú d’Escaldes-Engordany i J. Santiago López García, cap de la Brigada de Muntanya del Comú d’Escaldes-Engordany. La van presentar Sara Ubach Balagué i J. Santiago López García.
A continuació, de les 16,40 a les 19,30 h, hi va haver un col·loqui sobre les anteriors comunicacions.
Diumenge matí (de les 10 a les 14 h). A la part inicial a l’Escola de Formació de Professions Esportives i de Muntanya (La Cortinada).
Es ca començar, de les 10 a les 11,30, amb una Taula rodona de margers (o “paredadors” com diuen al País valencià). El moderador fou Albert Roig Loscertales, periodista. President de l’Associació de Cultura Popular d’Ordino. Hi van intervenir:
Roger Solé Coromina, president de l’Associació Gremi dels Margers de Catalunya (AGMC).
Antoni Raya Garcia, membre de la Brigada de Muntanya del Comú d’Escaldes-Engordany.
Josep Babi Montellà, propietari de la constructora Construccions Roca.
Ivana Ponsoda Revert, arquitecta i presidenta del Gremi de la Pedra en Seca del País Valencià.
Lluc Mir Anguera, president del Gremi de Margers de l’Illa de Mallorca.
Tot seguit hi va haver la presentació de la 6a Setmana de la pedra seca. La va fer Martí Rom, president de l’APSAT, substituint per un problema familiar a Mario Urrea Marsal, alcalde de Torrebesses i membre de la sectorial institucional de l’Associació de Micropobles de Catalunya.
Lliurament del premi de l’APSAT, a càrrec de Martí Rom, a Roger Solé, president de l’Associació Gremi dels Margers de Catalunya (AGMC).
Presentació de la següent Trobada, la XIV, a Manresa i lliurament del relleu, a càrrec d’Isabel De la Parte Cano (directora del Departament de Patrimoni Cultural del Ministeri de Cultura, Joventut i Esports), Cinta Pujal Carabantes (cap de l’Àrea de Patrimoni Cultural del Ministeri de Cultura, Joventut i Esports) i Lluís Segura de Yebra (tècnic conservador-restaurador del Departament de Patrimoni Cultural del Ministeri de Cultura, Joventut i Esports) als representants de Manresa: Josep Maria Soler Bonet (historiador per la Universitat de Barcelona (UB). Màster en gestió cultural per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) ) i Eva Farré (secretària de la DO Pla de Bages).
Cloenda a càrrec del Sr. Josep Maria Fortià Rius, membre de la Junta de l’Associació de la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT) i d’Isabel De la Parte Cano, directora del Departament de Patrimoni Cultural del Ministeri de Cultura, Joventut i Esports.
A les 12,45 es va fer una visita guiada a Cal Pal (La Cortinada). Aquesta és una de les cases pairals més emblemàtiques d’Andorra. Es va fer un concert a càrrec del guitarrista David Font Forcada i de la cantant Laura Garcia Olalla, membres de la companyia Engrunes Seques. L’activitat es va completar amb un taller participatiu de txalaparta de pedra.
Finalment, a les 14 h, es va fer un dinar de germanor, al restaurant Cal Tonet de La Cortinada.
Fins ara s’han organitzat Trobades a: Manresa (2002), Torruella de Montgrí (2004), Barcelona (2005), Sitges (2007), Mallorca (2009), Vilafranca del Maestrat (2011), Les Presses (2013), Calaceit (2015), Pont de Vilomara / Mura / Talamanca (2017), El Pinós (2019), Móra la Nova (2021), Cadaqués (2023) i aquesta a Andorra (2025). Són ja 13 edicions. Com dèiem, el 2027 es farà a Manresa.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
