La declaració de BCIN reconeix la singularitat d’aquest sistema d’explotació del territori ja desaparegut, però de gran valor patrimonial.
Riba-roja d’Ebre esdevé la setena zona d’interès etnològic reconeguda a Catalunya, un reconeixement que omple d’orgull i reforça el compromís de continuar treballant per la cultura i el territori.
La Generalitat de Catalunya ha declarat Béns Culturals d’Interès Nacional (BCIN), en la categoria de zones d’interès etnològic, deu forns d’oli de ginebre del terme municipal de Riba-roja d’Ebre. Es tracta d’una fita històrica per al patrimoni local i per a la nostra entitat, que des de fa anys treballa per preservar i divulgar aquest llegat singular. Amb aquest reconeixement, Riba-roja esdevé la setena zona d’interès etnològic de Catalunya.
Un patrimoni etnohistòric únic a Catalunya.
Els forns d’oli de ginebre, també anomenats ginebreres, servien per destil·lar en sec les soques de càdec —un arbust molt comú— per obtenir un oli amb múltiples usos medicinals, veterinaris i cosmètics. El procés es feia mitjançant la combustió a l’interior d’una cambra (tupí) construïda en pedra seca sobre grans roques, i l’oli es recollia en piques exteriors.
Aquest producte va ser àmpliament comercialitzat entre els segles XVI i XIX, aprofitant els recursos naturals i les condicions socioeconòmiques de la zona. La majoria dels forns de Riba-roja corresponen a la tipologia més gran i complexa de totes les documentades, pensada per a la producció a gran escala.
Al municipi s’han documentat 23 forns, dels quals 14 estan inventariats i protegits com a béns culturals d’interès local i 10 són ara declarats BCIN. El conjunt actua com a testimoni d’un sistema d’explotació del territori desaparegut, però d’alt valor patrimonial, cultural i etnològic, únic a Europa per la seva concentració i tipologia.
Un reconeixement al treball col·lectiu
Aquesta declaració és el resultat de molts anys d’esforç, recerca, voluntariat i dedicació de la nostra entitat i de totes les persones que han treballat per recuperar, preservar i difondre aquest patrimoni excepcional. Suposa un punt d’inflexió per continuar avançant en la seva conservació i posada en valor, i reforça el compromís de situar aquest patrimoni singular de les Terres de l’Ebre en el mapa cultural de Catalunya i d’Europa.
Els forns reconeguts com a Béns Culturals d’Interès Nacional són:
Forn de Sant Francisco – Construït sobre roca natural i amb una pila principal de més de 200 litres, destaca per la boca de sortida de grans dimensions i per les canalitzacions annexes. Es conserva en estat deficient, sense actuacions de manteniment.
Forn de Mariano Agustí de Ca Balances – Un dels més grans identificats, amb tupí troncocònic i mur exterior de pedra seca. Malmès per les pluges de finals de 2024, necessita consolidació urgent. L’última encesa documentada data dels anys 1928-1930.
Forn de Rosildo – En bon estat i de tipologia esvelta, amb tupí cilíndric-cònic i pedres helicoidals de contrafort. S’hi observen restes de sutge i altes temperatures a l’interior.
Forn de les Cadolles de Carlets – Parcialment enderrocat, vinculat històricament al transport fluvial de l’oli. Conserven el mur exterior, el tupí, la cambra de combustió i la llisera de roca.
Forn del Racó de les Fosses – Un dels més grans i singulars del conjunt. Manté intactes les obertures del mur i del tupí, i conserva l’espai semicircular destinat a la decantació de l’oli.
Forn de la Vall de Valera – En estat regular, amb enderroc parcial de la coberta i tupí reblert. La pila de recollida no s’ha localitzat. Requereix neteja per aprofundir en el seu estudi.
Forn de la Vall del Metxut – En estat deficient i sense restes visibles del tupí. La cúpula, de falsa volta, està enderrocada. El topònim “lo racó del forn” testimonia el seu ús històric.
Forn de Quimet del Recader – Consolidat i en bon estat gràcies a intervencions arqueològiques. Conserven murs perimetrals, piles de recollida i boca de sortida. Les pedres interiors, blanques i arrodonides, evidencien exposició a altes temperatures.
Forn de Miquel del Sim – De planta circular i coberta parcialment enderrocada, mostra clarament tupí, cambra de combustió i pila de recollida. Les intervencions han permès consolidar-ne l’estructura.
Forn de Valldeporcs de Catxap – Malmès però identificable. Manté restes de mur perimetral, boca d’entrada, boca de sortida i pila de recollida d’uns 150 litres. Les pedres blanques evidencien l’ús continuat a altes temperatures.
.
.
.
.
.
.
