El dijous 7 d’agost es va fer una xerrada, moderada per Bernat Lleixa, al Museu de la Pauma sobre la pedra seca. Hi va assistir un nombrós públic.
Hi van intervenir:
Joan Maria Ventura que va presentar una molt interessant col·lecció de fotografies sobre marges de pedra seca a Mas de Barberans. Aquest poble situat a tocar de les muntanyes te una gran quantitat de feixes de pocs metres d’amplada que van pujant amunt, molt amunt, enlairant-se fins gairebé arribar al cim. Els marges de pedra seca van ondulant seguint les característiques del terreny. Ens explicava Joan Maria Ventura com cal caldre pujar terra del barranc per omplir les feixes degut a la quantitat de pedra del terreny.
Marga Estorach, ambientòloga i coautora del llibre “La pedra en sec a les comarques del Baix Ebre i Montsià”, Va fer una explicació que anava més enllà de les pròpies construccions de pedra seca, fonamentalment les barraques, es va plantejar la seva relació amb el paisatge, en l’articulació del propi paisatge. Un paisatge que defineix cada contrada i que, en la mida del possible, cal treballar per mantenir-lo doncs és l’expressió de la identitat. Què passarà quan aquell nombrós grup de pagesos de major de 61 anys deixi de treballar?
Martí Rom, president de l’Associació per la pedra seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT) va fer una resumida explicació del context de la pedra seca. Cercant els seus orígens propers en el correu de la vinya a molts indrets de Catalunya i en la duplicació de la població a Catalunya durant el seva XVIII i la necessitat de conrear noves terres ermes, fins aleshores improductives per la capa de pedra que hi havia i calia trencar i treure. Tenim molta pedra, doncs utilitzem-la. També va esmentar alguns textos històrics sobre la pedra seca, com el “Construccions de pedra en sec” de Joan Rubió Bellver publicat el 1916 a l’Anuari de l’Associació d’Arquitectes de Catalunya. O la ponència “Construcciones de piedra en seco de la provincia de Tarragona: las barraques de Mont-roig” de Salvador i Maria Lluïsa Vilaseca presentada al Congrés d’Arqueologia de Maó de 1967. També va fer un repàs de diverses activitats: la revista “Pedra Seca” creada el 1981, la base de dades Wikipedra a Internet amb més de 31.000 barraques, Les “Trobades” biennals que es fan des del 2002 a Manresa i ara es farà la XIII edició (14 al 16 de novembre) a Andorra (veure: https://www.jornadespedraseca.ad/ca/).
.
.
.
