Aquest divendres s’ha fet balanç dels tres anys que fa que la DO, Càritas i la Fundació La Caixa desenvolupen un pla conjunt de rehabilitació patrimonial i formació laboral
El Bages ja fa anys que empenta la recuperació, no només del seu passat vitivinícola, que ha fet present i futur a través dels cellers de la DO Pla de Bages, sinó també del patrimoni històric que l’envolta, sobretot d’aquell que va proliferar quan la comarca es va convertir en el territori català amb més extensió de vinya (es calcula que va arribar a prop de 28.000 hectàrees totals), durant la segona meitat del segle XIX. I d’aquest patrimoni destaca, per damunt de tot, la prolífica extensió de construccions en pedra seca.
Ara fa quatre anys, es va posar en marxa un programa singular per incidir en aquesta recuperació. Singular tant per la tripleta d’actors que l’impulsaven conjuntament (la DO Pla de Bages, Càritas Arxiprestal i la Fundació La Caixa, a través de CaixaBank), com pel triple objectiu que buscava i que està assolint: recuperar patrimoni de la pedra seca, promoure la inserció sociolaboral de persones en risc d’exclusió social, que són les que amb la formació que adquireixen i l’activitat que porten a terme dins d’aquest programa les que acaben fent realitat aquest ressorgiment patrimonial, i que propietaris de finques on hi ha aquests elements els puguin veure resplendir de nou.
Aquest divendres s’ha fet al Castell de Sallent una trobada dels protagonistes de la iniciativa per visitar espais recuperats i fer valoració dels ajuts concedits en la tercera edició del programa. El balanç que deixa fins al dia d’avui, i amb la voluntat expressada pels protagonistes de poder-li donar continuïtat, és que en aquestes tres edicions s’han restaurat pràcticament 30 barraques de vinya de diferents punts de la comarca, i 700 metres de murs de pedra seca. En aquesta tercera edició hi ha hagut 12 peticions d’ajut (que cobreixen fins a un màxim del 40% del cost, mentre que la resta va a càrrec del propietari, que és el sol·licitant), de les quals se n’han pogut atendre 8. L’aportació de la Fundació la Caixa ha permès aquest any, amb un total de 10.000 euros de subvenció, generar 25.000 euros invertits en aquest projecte.
En aquest cas concret, Càritas Arxiprestal de Manresa, a través de la cooperativa Senders Vius, està inserint laboralment tres persones (a jornada completa durant un any, amb la recuperació de l’ofici de marger i la professionalització de dos dels tres treballadors) que estan duent a terme la restauració de 4 barraques de vinya i una mica més de 100 metres de murs de pedra seca.
En la trobada d’aquest divendres, la secretària del Consell Regulador de la Denominació d’Origen Pla de Bages, Eva Farré, destacava que «en aquests anys de col·laboració portem ja un important patrimoni recuperat, un patrimoni essencial, perquè cal recordar que el Bages és la zona de Catalunya amb més construccions de pedra seca». En aquest sentit, apuntava que avui dia «hi ha inventariades a la comarca fins a 6.500 barraques de vinya, que són l’element identitari del nostre territori. És un element que ens representa, tot i que potser pel fet de veure-ho sovint fa que no li donem el valor que mereixerien. Però són construccions que la majoria tenen més de 150 anys, i mantenir-les dempeus és un fet que ens diferencia i ens fa singulars».
En aquesta línia, Carles Playà, president del Consell Regulador de la DO Pla de Bages, ha destacat que «la conservació i manteniment d’un patrimoni tan valuós dins la Denominació d’Origen Pla de Bages és essencial en perspectiva de passat, per la preservació de la història i la identitat local, de present, per contribuir a l’ocupabilitat i la inserció social de les persones, i de futur, per donar una nova visió a l’enoturisme».
Treball agro-paisatgístic
Càritas Manresa fa diversos anys que desenvolupa formacions en restauració de marges (i diverses construccions) de pedra seca en el marc dels projectes de formació i inserció sociolaboral, apostant per l’àmbit agro-paisatgístic com a font d’ocupació i riquesa territorial, i complint un doble objectiu d’inserció laboral i sensibilització ambiental.
En aquest sentit, Josefina Farrés, directora de Càritas Arxiprestal de Manresa, subratllava la gratificació social que comporten programes d’ajust com aquest: «per a nosaltres és de gran valor la perduració d’una col·laboració amb un impacte social que ajuda a col·lectius vulnerables, a més de promoure la formació i el treball d’un sector que fa valdre l’entorn paisatgístic» Per la seva banda, Mireia Gorchs, responsable d’acció social de CaixaBank, expressava la voluntat de continuïtat i manifestava que «aquest és un projecte que ens encaixa molt, perquè facilita una inserció laboral, reben una formació, poden treballar i, a més, aconseguim una recuperació de patrimoni i d’un entorn paisatgístic».
.
.
.
